Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Santa Eulàlia de Pomanyons o Puimanyons (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Absis sobrealçat d’aquesta església, que es veurà afectada per la construcció de l’embassament de Rialb ECSA - JA Adell La capella de Santa Eulàlia de Pomanyons, propera al mas Pomanyons i a les restes d’una casa forta, és situada al marge dret del Rialb, en un petit replà rocallós Aquest indret ha d’ésser cobert per les aigües del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG511481 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior JAA Història L’única referència d’aquesta església es troba en un document del 1073, en què Erumir i la seva muller Guidnel…
Sant Joan de Saünc
Art romànic
Situació Vista del sector de ponent d’aquest temple, totalment transformat, amb el campanar de base romànica però molt reformat en la seva part alta ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Joan es troba a l’extrem occidental del poble de Saünc, davant la plaça Mapa 31-9 179 Situació 31TBH922172 S’arriba a Saünc des de la carretera C-139, que es dirigeix a Benasc, per un camí asfaltat que s’agafa a mà esquerra, un cop passades les corbes del Castellàs i poc abans d’arribar al santuari de Goient JBP Història Les referències documentals del lloc de Saünc són exigües En principi hom pot…
Sant Tomàs de Ventajola (Puigcerdà)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG105968 Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km També s’hi pot anar des de la carretera N-260 RMAE Història La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any…
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…
Sant Joan de Censà
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 10” N - Long 2° 10’ 29” E L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble JAA Història Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer, prior de Cornellà, la…
música de l’Àfrica oriental
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica oriental, zona costanera al llarg de l’oceà Índic i la franja continental paral·lela, inclosa, majoritàriament, en els actuals estats de Burundi, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Rwanda, Somàlia, la República de Sud-àfrica, Tanzània i Uganda.
A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…
Grasset de muntanya
El grasset de muntanya Anthus spinoletta és més gros que la titella Anthus pratensis, car ateny fins a 16,5 cm, i amb el bec més llarg La confusió amb aquesta espècie és impossible a l’època de reproducció, car la titella no nia a les nostres terres, però és fàcil a l’hivern, ja que ambdues espècies es troben juntes fent esbarts mixtos Llavors es diferencien per la veu, pel color de les parts superiors, més fosc en el grasset de muntanya, i pel de les potes, més fosques en aquest Marisa Bendala Nidificador comú a les muntanyes altes de la Catalunya Nord, resta del Principat i Andorra Fora…
Sant Andreu de Vallestàvia
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, ara en ruïnes, situada al bell mig del cementiri ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Vallestàvia, en ruïnes, és al mig del cementiri parroquial situat a uns 300 m aigua avall del poble de Vallestàvia, a un nivell molt més baix i també prop del marge esquerre del riu Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 41’ 29” N - Long 2° 30’ 10” E Per a arribar-hi cal seguir la carretera D-13, que s’inicia a la vila de Vinçà Vallestàvia es troba al cap de 14 km Del mateix poble —vora la Plaça Vella— surt el camí que, en forta baixada, porta fins el cementiri, on hi…
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
Santa Maria de Domanova (Rodés)
Art romànic
Situació El santuari de Santa Maria de Domanova, situat en el mateix lloc on hi hagué el castell de Domanova, és al cim del puig d’aquest nom, que té forma cònica És cobert de bosc i destaca en el paisatge de la plana dc Rodés, al sud de la vall de la Tet, a l’extrem oriental del Conflent, vora el seu límit amb el Rosselló Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 26” - Long 2° 33’ 35” E Partint de Perpinyà i passant per Illa, per la carretera N-116, tot just passat el coll de Ternera, pel qual hom penetra a la comarca del Conflent, es troba a la dreta la carretera que porta al poble de Rodés Just…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina