Situació
Absis sobrealçat d’aquesta església, que es veurà afectada per la construcció de l’embassament de Rialb.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Santa Eulàlia de Pomanyons, propera al mas Pomanyons i a les restes d’una casa forta, és situada al marge dret del Rialb, en un petit replà rocallós. Aquest indret ha d’ésser cobert per les aigües del pantà de Rialb.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG511481.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior. (JAA)
Història
L’única referència d’aquesta església es troba en un document del 1073, en què Erumir i la seva muller Guidnel van vendre a Arnau una peça de vinya que es trobava dins el terme de Rialb, en el lloc anomenat Santa Eulalia [de Pomanyons]. El 1092 apareix documentada una altra església de Santa Eulàlia, dins el terme del castell de Tarabau, però per les afrontacions que es donen és impossible que correspongui a la capella de Pomanyons. La parroquia de la Torre —tot i la seva proximitat— no se sentia responsable de la capella de Santa Eulàlia de Pomanyons, i de fet no era considerada sufragània seva. Era propietat particular del mas Pomanyons. (CPO-ABR)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, i acabada a llevant amb un absis semicircular, precedit d’un estret tram presbiteral.
L’accés s’efectua per la façana sud, en un punt on el sòcol rocallós sembla haver estat treballat per a formar un replà davant de la porta. Aquesta ha estat molt alterada i ha perdut l’arc exterior, que conserva encara restes de les dovelles i que ha estat substituït per una llinda matussera. La porta manté, però, perfectament l’arc interior.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada i a la façana de ponent n’hi ha una altra en forma de creu, que són les úniques obertures de què disposa l’edifici.
La volta és construïda amb formigó de calç i pedruscall, encofrat amb taulons, dels quals es conserven les empremtes. Els murs són construïts amb un aparell de carreuons irregulars, simplement escairats, de pedra local, molt erosionable, que alternen amb carreus ben escairats i més polits, col·locats especialment a l’angle sud-est, la part baixa de l’absis i el sector de la porta, on formen uns paraments de filades irregulars però molt ordenades, amb juntes molt plenes de morter de calç. La irregularitat en la composició dels paraments és especialment evident en el mur de la façana nord, on fins i tot hi ha alguna filada amb les peces disposades verticalment.
L’edifici no presenta cap tipus de decoració i, a part la ja esmentada de la porta, l’única alteració estructural és el sobrealçament de la coberta absidal fins al nivell de la coberta de la nau, que quan va ésser refeta va modificar totalment el possible ràfec original.
La seva senzillesa estructural i constructiva fan que sigui una obra concebuda i executada sense grans pretensions arquitectòniques, però perfectament integrada en les formes constructives de la primeria del segle XII, ancorades en la tradició del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Miret, 1916, núm. 64, doc. 98, pàg. 523
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 451- 452
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1095, pàg. 215