Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
La carn i els seus derivats
Són anomenades genèricament carn les parts toves i fibroses dels mamífers i de les aus, fonamentalment les que corresponen al teixit muscular La carn és un aliment molt complet, ja que és rica en proteïnes, en lípids, en vitamines i en minerals Tanmateix, el seu contingut d’hidrats de carboni és pràcticament nul La carn crua conté entre un 50 i un 70% del seu pes d’aigua Durant la seva cocció, la major part de l’aigua s’evapora i, per això, la carn cuita és una mica més seca i dura El contingut de proteïnes de la carn oscilla al voltant d’un 20% Tanmateix, hi ha certes diferències en alguns…
Esclerodèrmia
Patologia humana
Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…
ortòton
Patologia humana
Espasme tetànic caracteritzat per la contracció equilibrada del músculs extensors i flexors, els quals mantenen el cos completament recte.
marxa hemiplègica
Medicina
Marxa caracteritzada per la utilització dels músculs de la pelvis, fent que les cames descriguin un moviment de dalla.
És pròpia de les persones que han sofert una feridura
rigidesa de la nuca
Patologia humana
Contractura dels músculs de la nuca que impedeix la flexió de la columna cervical; pot ésser indici de meningitis.
faraditzar
Aplicar un corrent induït (als músculs o als nervis) amb finalitat terapèutica o per tal de fer una diagnosi.
esgarrifança
Patologia humana
Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred.
Pot ésser produïda pel fred, per una curació, pel començament o augment de la febre, etc
dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
diagnosi
Aplicació de l’arteriografia per obtenir una diagnosi de l’embòlia
© Fototeca.cat
Medicina
Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molts diversos signes diagnòstics.
Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina