Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de…
Sant Miquèl (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Restes del recinte fortificat que envoltava l’església de Sant Miquèl, amb una porta d’arc de mig punt que era l’únic accés ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al nucli antic del poble de Dulhac, que és al SE de Pèirapertusa, assentat sobre un pendent de la vall que drena el rec de La Font, afluent del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′01″ N - Long 2° 34′03″ E Hom arriba a Dulhac per la carretera D-14, que ve de Cucunhan i va cap a Rofiac La carretera D-14 entronca a Cucunhan amb la carretera D-123, que travessa el grau de Maurin i enllaça el Perapertusès amb la…
Santa Eugènia de la Móra Condal (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Al límit de ponent del terme municipal d’Odèn, prop de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el despoblat de la Móra Comdal, situat en una de les valls tributàries del Segre, vora el congost d’Oliana, a migjorn del barranc de la Móra Comdal i al nord-oest del tossal de la Creu Mapa 291M781 Situació 31TCG632638 S’hi arriba per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell Passat el punt quilomètric 88, hi ha, a l’indret de cal Giralt, un trencall, a mà dreta Recorreguts uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà…
Vilatge del Tejó (Ger)
Art romànic
Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap…
La llengua
Anatomia humana
La llengua és un òrgan bàsicament musculós, amb molta capacitat de moviment, allargat i cònic, aplanat a la punta, situat longitudinalment sobre la base de la cavitat bucal neix a la part posterior i inferior del sòl de la boca i es projecta cap a l’orifici bucal Té la funció de moure els aliments a l’interior de la cavitat bucal i impulsar-los cap a la faringe, per tal que siguin empassats A més, la llengua intervé igualment en l’articulació de sons Hom hi diferencia diverses porcions la base , també anomenada arrel o porció faríngia , a la qual corresponen els dos terços posteriors, més…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
Reanimació càrdio-pulmonar en nens
La pèrdua de consciència i l’aturada càrdio-respiratòria són menys freqüents en els nens que en els adults, però no són trastorns excepcionals La pèrdua de consciència per aturada càrdio-respiratòria en la infància sol ésser fruit d’un accident, per exemple un accident de trànsit, una intoxicació accidental, l’ofegament per immersió, o una aspiració de cos estrany Una altra causa d’aturada càrdio-respiratòria en la infància és la síndrome de mort sobtada del lactant , descrit detalladament en el capítol dedicat a la infància La seqüència d’actuació que cal seguir per tal de diagnosticar i…
música de Tarragona
Música
Música desenvolupada a Tarragona (Tarragonès).
Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…
Abellerol
L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…