Resultats de la cerca
Es mostren 2743 resultats
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…
Mitologia grega i romana
Característiques del mite clàssic És difícil definir què és un mite Els qui ho han fet n’han donat diverses versions en les quals s’ajunten els mites, les llegendes, i, fins i tot, els contes populars En aquestes pàgines no es presenta una nova definició que, sens dubte, estaria molt lluny de donar llum a les ja existents, sinó que es defineix el mite a partir de les característiques que presenta Quan es fa el procés d’endinsar-se en els mites clàssics, el primer amb què es topa és amb la complexitat de la seva naturalesa, però no solament amb això els mites estan en contínua evolució i es…
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
L'agricultura al món i als Països Catalans
Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…
Els fongs lisotròfics: el tipus d’organització fong
Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…