Resultats de la cerca

Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…

Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…

La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…

L’escriptori de Santes Creus, juntament amb el de Poblet, rellevà els prestigiosos centres de Santa Maria de Ripoll, Vic i Sant Cugat del Vallès en la còpia i la illustració de manuscrits, quan llur activitat, desplegada amb esplendor al llarg dels segles X al XII, ja començava a declinar, és a dir, vers la fi d’aquest darrer segle, però sobretot durant el següent Per bé que una bona part de les restes del fons de la biblioteca santescreuïna ha estat analitzada des del punt de vista codicològic i textual, amb breus comentaris sobre l’ornamentació més reeixida * , l’aspecte artístic romania en…

Situació Vista del poble de Taüll, amb l’església de Sant Climent en primer terme i el nucli principal, on sobresurt el campanar de l’església de Santa Maria, en segon terme ECSA - FBedmar L’església de Sant Climent centra un petit barri que és situat sobre la carretera que puja de Boí a Taüll, abans d’arribar al poble Aquesta situació és enganyosa perquè el camí antic de Boí a Taüll seguia un traçat diferent a la carretera actual Passava primer per Taüll, per la part inferior del poble, i seguia cap a Sant Climent i el seu barri, abans de pujar cap al pla de l’ermita de Sant Quirc Mapa 33-9…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…

Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…

Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…