Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha les restes d…
Sant Quintí dels Banys d’Arles
Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent…
Banc Financer (1881-1883)
La constitució L’escriptura de constitució del Banc Financer s’atorgà el 7 de novembre de 1881 Dinou persones van comparèixer davant del notari per crear un dels projectes més ambiciosos de la Febre d’Or El Banc es constituïa amb un capital de 20 milions de pessetes, però amb la intenció d’augmentar-lo ben aviat fins a 60 milions El nom —diguem-ho de passada— era una redundància, ja que un banc és financer per definició Estatuts del Banc Financer, 1881 L’objectiu social, segons els estatuts, reflecteix l’ambició dels seus promotors Des de “ suscribir o contratar empréstitos con el Gobierno ”…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
Creixement humà i material als Països Catalans
Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…
Excavacions arqueològiques d’època medieval a la ciutat de Tarragona (Tarragona)
Art romànic
Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del…
Els hospitals de camí
Art gòtic
Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…
La fiscalitat
Fiscalitat borbònica a Catalunya Cadastre 1765 La nova fiscalitat borbònica fou conseqüència de la derrota militar de l’antiga corona d’Aragó a la guerra de Successió Fins aleshores, aquests territoris contribuïen molt poc a la monarquia hispànica i, des d’una perspectiva fiscal, hi havia diferències notables entre el que pagava la Corona de Castella a la monarquia i el que pagaven la resta de territoris La pèrdua de la guerra no solament es va aprofitar per homogeneïtzar políticament tot el regne, sinó per fer que els regnes de la Corona d’Aragó paguessin almenys com ho feia Castella D’aquí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina