Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Dòlmens, cromlecs i menhirs
Cercle megalític 2800-110 aC de Stonehenge, Anglaterra Corel Megàlit és un terme de caràcter culte De fet, és un neologisme d’arrel grega que vol dir, simplement, ‘pedra grossa’ de m´egaV o ‘megas’, que significa gran, i l´iqoV o ‘lithos’, que significa pedra No explica res, però resulta respectable Passa com amb els termes dòlmen, menhir i cromlec, d’origen bretó o gallès, que només signifiquen ‘taula de pedra’, ‘pedra llarga’ i ‘cercle de pedres’, però que semblen plenes de contingut erudit El cas és que aquestes impressionants romanalles prehistòriques, parents septentrionals de les taules…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es feu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
José María Jover Zamora
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en història moderna i contemporània d’Espanya.
Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
Fiord
Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà,…
Dànae i Asclepi
Dànae, segons la mitologia grega, fou la mare de Perseu, que el concebé en unir-se de manera inadvertida amb Zeus, astutament transformat en pluja d’or Asclepi, d’altra banda, era el déu de la medicina, és a dir, que feia el paper d’Esculapi en el panteó romà Dànae i Asclepi no tingueren cap relació, que se sàpiga, però els atzars de la taxonomia moderna els n’ha preparat una d’inesperada En honor d’Asclepi, els bo-tànics nominaren el gènere Asclepias i, al seu darrere, tota una família, la de les asclepiadàcies, les espècies de la qual es caracteritzen per la capacitat de segregar un làtex…
Pitó
Mitologia
En la mitologia grega, serpent —filla de la Terra, engendrada després del diluvi de Deucalió—que occia homes i bèsties a la plana de Crisa, a la Fòcida, i emetia oracles prop d’una font situada als peus del Parnàs, no lluny de Delfos.
Apollo l’occí després d’un combat dur que, en època històrica, seria recordat en les festes o jocs pítics
Gibraltar
El promontori rocallós de Gibraltar, territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica
© Arxiu Fototeca.cat
Territori no independent
Territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica, a l’estret del mateix nom.
La geografia És constituït per un promontori rocallós 425 m de composició calcària unit a terra ferma per un istme d’1,6 km de llargada i 800 m d’amplada format per una plana baixa i arenosa La població es concentra a la costa occidental, on hi ha l’única aglomeració urbana la majoria és de llengua castellana, però l’idioma oficial és l’anglès El recurs econòmic principal prové del port, que és, a més d’una important base militar, una escala per al comerç i el proveïment de carburant Disposa d’un complex tèxtil i de petites indústries alimentàries, i té un turisme florent Políticament és, des…
La moda i la confecció
La moda, que ha existit sempre i en totes les cultures, suposa el conjunt de normes que condiciona la forma de vestir de cada època i de cada civilització Aquestes normes eren dictades per la forma de vestir de les oligarquies dirigents i difoses de dalt a baix de l’escala social de cada lloc A partir del segle XVIII, es configurà com una indústria, en part per la difusió dels uniformes als exèrcits dels nous estats, els quals impulsaren la confecció a les grans ciutats El món de la moda es desenvolupa actualment en una escala mundial, i d’una manera força descompensada Hi ha cinc estats des…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina