Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Marededeu de Santa Liestra
Art romànic
Marededeu Vista frontal i revers d’aquesta talla de la Mare de Déu conservada a la collecció Gòdia de Barcelona ECSA - FX Mingorance La collecció Gòdia de Barcelona núm de registre 4 conserva una imatge de fusta policromada que representa una Mare de Déu sedent de la qual hom en desconeix amb exactitud el lloc de procedència, ja que mentre que alguns autors afirmen que procedeix de la parròquia de Santa Liestra, d’altres creuen que prové de l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis La Mare és asseguda en un senzill tron amb quatre muntants, en forma de balustres coronats per…
Contracte d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa
Art gòtic
Data 23 de setembre de 1443 L’escultor Pere Joan, mestre del retaule de la catedral de Sant Salvador, contracta amb Gonçal de la Caballeria un tríptic o petit retaule mixt de fusta amb portes per a la capella de la casa de la Ciutat de Saragossa S’estableix que al compartiment principal es tallarà l’escena de la Pentecosta i a les portes es pintarà en grisalla una anunciació, que es veurà quan aquestes siguin tancades, i quatre apòstols, que es veuran quan siguin obertes Capítoles ordenats entre don Gonçalvo de la Caballeria e lo senyor en Pere Johan, maestre del retaule de Sant Salvador, per…
associació religiosa
Cristianisme
Grup de fidels que, amb l’aprovació de la jerarquia, s’uneixen sigui per promoure una vida cristiana més perfecta, per exemple els terciaris, sigui per exercir algunes obres de pietat o caritat, com les pies unions, o per incrementar el culte públic, com les confraries.
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
Josep de Ribera i Cucó
Martiri de sant Bartomeu, de Josep de Ribera i Cucó
© (MAC) Arxiu Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’origen valencià, però italià d’adopció, conegut amb el sobrenom de Lo Spagnoletto.
Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…
Sant Martí Sadevesa (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Petita església, sufragània tradicional de Sant Marçal de Terrassola, que ha estat restaurada fa alguns anys ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí Sadevesa és al costat del mas Parellada i de les caves Noveron, ben senyalitzades des de la carretera de Vilafranca a Igualada, al quilòmetre 25 de la qual hi ha la cruïlla del camí que hi mena JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF908878 Història Aquesta església s’esmenta per primera vegada el 1149, quan Bernat llegà al monestir de Sant Llorenç del Munt unes propietats prop de l’església de Sant Martí També el 1193 es llegaren al monestir…
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…
La pintura italianitzant a Tortosa
Art gòtic
Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina