Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Paisatge i hàbitat de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
Sant Pere de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església i de les restes de l’antiga canònica A baix, l’església des del costat septentrional, amb el cimbori recuperat fa pocs anys ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo El conjunt de la canònica de Sant Pere de Ponts es troba al peu del castell de Ponts, al costat est Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia anterior JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG506423 Història Coneguda des del començament del segle XI, aquesta església, de sempre vinculada al bisbat d’Urgell, va tenir funcions parroquials i canonicals des d’aquest segle,…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
La pintura a Nàpols durant el domini catalanoaragonès
Art gòtic
Anunciació a la Mare de Déu, taula central d’un tríptic conservada a l’església de la Magdalena d’Ais de Provença Fou pintat vers el 1444-45 per Barthélemy van Eyck JBernard El 2 de juny de 1442, Alfons el Magnànim 1396-1458, després d’un setge imponent, conquerí Nàpols, on feu la seva entrada triomfal el 26 de febrer de l’any següent En la confederació dels estats de la Corona d’Aragó el principat de Catalunya, el regne d’Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya, Nàpols, escollida com la nova capital, esdevingué el centre hegemònic de la producció pictòrica Aquí, la cultura…
Història de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’Urgell vers el…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina