Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
Sant Martí de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació La vella parròquia de Sant Martí de Puigbò es troba situada al costat nord-oriental del terme municipal, al cim d’una alta vall d’un afluent del riu — Merlès, al peu de la Tossa de Puigbò, a uns 100 m del mas Puigbò i a 1 120 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Una vista des de l’exterior de l’absis central, al mur del qual hi ha obertes un parell de finestres M Anglada Un aspecte des de l’interior de les ruïnes de la capçalera de l’església, amb l’absis central i l’absidiola del costat de tramuntana M Anglada S’hi accedeix per una pista que surt del poble de Gombrèn, pel…
Sant Hilari de Vidrà
Art romànic
Situació El poble de Vidrà, centre del municipi, es troba situat al costat sud-occidental del terme, al peu del puig Castellar Les seves cases són les continuadores de l’antiga sagrera o àmbit murat, renovat els segles XVII i XVIII, el qual, entorn de l’església de Sant Hilari, gaudia d’immunitat Mapa 274M781 Situació 31TDG429637 Per arribar a Vidrà, cal agafar des de Sant Quirze de Besora, població que es troba travessada per la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, per una carretera que hi porta JVV Història Els termes que formen la vall de Vidrà són coneguts des de molt antic, gràcies…
Societat i economia en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació de terres…
Sant Sadurní d’Osormort
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de Sant Sadurní d’Osomort des de llevant Hom pot veure el mur de l’absis, al centre del qual hi ha oberta una finestra de doble esqueixada, ornamentat amb grups d’arcuacions delimitades per bandes llombardes E Pablo L’església parroquial de Sant Sadurní d’Osormort es troba dins el terme municipal del mateix nom, al centre de la vall, vora la carretera i al costat del gran mas Masferrer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,8 —y 39,3 31 tdg 488393 Per arribar-…
Santa Maria de Ginestarre (Esterri de Cardós)
Art romànic
Situació Església parroquial situada a la part baixa de la població, presidint la Vall de Cardós ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és troba a la part baixa del nucli urbà de Ginestarre, poble al qual s’arriba des d’Esterri de Cardós La seva situació privilegiada li confereix un ampli domini visual sobre la vall, circumstància que cal atribuir al seu emplaçament dins el nucli urbà JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH576177 Història La vila de Ginestarre és coneguda des de l’any 1069, en què els comtes Artau I i Llúcia permutaven amb Hug Sala, fill de Toda, la vila de Lleret…
Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins
Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales, tant…
Els cefalòpodes
Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i només el sifó…
Arquitectura catalana modernista
El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…
Novembre 2014
Dissabte 1 Manifest internacional de personalitats a favor de deixar votar els catalans Deu personalitats internacionals signen el manifest Let catalans vote perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur polític S’hi assenyala que els catalans han expressat repetidament el seu desig d’exercir el dret a decidir sobre la relació amb Espanya a conseqüència d’un llarg desacord Entre els primers signants hi ha els premis Nobel de la pau Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel, l’historiador Paul Preston, el director de cinema Ken Loach i el crític literari Harold Bloom Els dies següents…
Els rituals d’any nou
“Sempre és bell començar Totes les coses haurien d’ésser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món” JOAN MARAGALL, Escrits en prosa , “Començament” 18 de novembre de 1905 L’any nou i la creació del món El mitòleg romanès Mircea Eliade, en el seu estudi sobre el temps sagrat, assenyala que “el cosmos és concebut com una unitat vivent que neix, es desenvolupa i mor el darrer dia de l’any, per renéixer a l’any nou El cosmos reneix cada any, perquè cada any nou el temps comença « ab initio »” El món es renovella anualment retroba cada any la seva…