Resultats de la cerca

El 22 de juliol de l’any 1614, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ramon d’Olmera i d’Alemany Segle XVI – Barcelona 1616, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Alexandre d’Alentorn i de Botella, senyor de Seró diputat reial Maties Joan Tomàs, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Joan Pelegrí, cambrer d’Arles oïdor militar Ramon d’Olmera i de Sarrovira, donzell de Girona oïdor reial Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El diputat…

El 22 de juliol de l’any 1584, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic diputat militar Joan de Queralt i de Ribes, baró de Puigverd diputat reial Magí Pelegrí i Fornells, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Mateu Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Galceran Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Gorcs, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic, gaudia de vells lligams familiars amb l’administració vigatana de la Diputació El 1554, un notari de nom Salvi Beuló…

El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

El 1927 es constituí la Federació de la Banca Local a Catalunya, formada pels representants dels bancs catalans no barcelonins L’Associació de Banquers de Barcelona ja no representava els seus interessos, des del moment en què els grans bancs barcelonins s’hi havien integrat La naturalesa jurídica dels bancs havia evolucionat cap a la societat anònima Entre els membres de la Federació hi havia societats personals, regulars collectives, comanditàries i anònimes La iniciativa catalana fou desvirtuada i absorbida en constituir-se, el 1933, una Federación de la Banca Local de España…

Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…

L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’orografia,…

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

El pollen de les fanerògames i les espores de les criptògames formen part del grup de microfòssils orgànics caracteritzats per la seva bona conservació en el sediment, gràcies a la resistència de la seva paret, en part formada per esporopollenina Una altra característica que els és comuna són les seves petites dimensions i la possibilitat d’ésser transportats pel vent a grans distàncies abans de sedimentar-se, cosa que permet que tinguin una àmplia dispersió És important el fet que posseeixen una estructura i una escultura externa característiques, ja que això permet d’atribuir-los a…

La Mediterrània era una mar pràcticament tancada, amb una única obertura a l’estret de Gibraltar que la comunicava amb l’oceà Atlàntic, fins que l’obertura del canal de Suez, a la darreria del segle XIX, va permetre comunicar-la amb la mar Roja Aquestes dues connexions, una natural i l’altra artificial, juntament amb les introduccions voluntàries i involuntàries produïdes pels humans, són les que permeten intercanvis faunístics entre la Mediterrània i les mars adjacents i avui dia també directament amb altres de més allunyades La variabilitat climàtica natural juntament amb la induïda per les…