Resultats de la cerca
Es mostren 3301 resultats
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la…
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Selva, al sector de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…
Croàcia

Estat
Estat situat a la península Balcànica que limita al N amb Eslovènia i Hongria, a l’E amb Sèrbia, al S amb Bòsnia i Hercegovina, i Montenegro, i a l’W amb la mar Adriàtica; la capital és Zagreb.
La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les voregen El clima és continental al nord i temperat…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència…
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
Banc Català de desenvolupament - Cadesbank (1964-1980)
La constitució Jaume Castell, els seus amics i el Banco de Madrid El Banc Català de Desenvolupament fou una empresa promoguda per Jaume Castell i Lastortras i els seus amics Fou, al mateix temps, el banc industrial del Banco de Madrid, controlat igualment pel grup Castell Jaume Castell, promotor del Banco de Madrid, fou també el promotor del Banc Català de Desenvolupament Fomento de la Producción , juliol 1984 Jaume Castell nasqué a Manresa el 1914 El seu pare era un industrial, fill de Manlleu, que havia triomfat i acumulat un capital Havia creat una sèrie d’empreses, amb fàbriques a…