Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
Necròpoli de Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba al bell mig de l’actual nucli urbà manresà, al costat de l’absis de la ja desapareguda església gòtica de Sant Miquel Long 1°49’35” - Lat 41°43’25” Actualment és del tot impossible visitar aquest conjunt de tombes, car estan totalment tapades Diguem solament, doncs, que es localitzen sota l’empedrat del carrer de Sant Miquel, allí on aquest s’eixampla i que antigament s’anomenava placeta de Santa Magdalena Necròpoli Es tracta d’un cementiri de tombes excavades a la roca natural del terreny que hom coneixia, com a mínim, ja a les darreries de la passada…
Sant Elies (Mediona)
Art romànic
Situació Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat ECSA - JA Adell L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF888944 Història El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…
Sitges properes a Can Tries (Viladecans)
Art romànic
Situació Can Tries és una masia situada a la riba esquerra de la riera de Sant Llorenç, la qual fa de límit entre els termes de Viladecans i Gavà Mapa 36-17448 Situació 31TDF155743 Sitges A l’extrem NE d’una pedrera propera a Can Tries, l’any 1983 foren descobertes quatre sitges medievals L’excavació, duta a terme pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, fou encarregada a F Mayoral i J Miret Eren cavades a l’esquist tres restaven arrenglarades entre elles, la quarta no Tenien una planta circular, amb les parets còncaves i el fons arrodonit Foren farcides amb materials sobretot d’època…
L’anèmia durant l’embaràs
Patologia humana
És freqüent que durant l’embaràs es manifesti un cert grau d’ anèmia , és a dir, una reducció de la concentració sanguínia de l’hemoglobina, que és el pigment transportador de l’oxigen contingut en les hematies, o glòbuls vermells de la sang El trastorn té lloc perquè l’augment de volum sanguini que es produeix durant la gestació es deu, sobretot, a l’augment de la quantitat de plasma, constituïda bàsicament per aigua, per la qual cosa la concentració d’hematies —i per tant d’hemoglobina— minva per simple dilució Tot i que s’incrementa també la formació de cèllules sanguínies, la major…
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…
Altres muscicàpids: papamosques menut i papamosques de collar
Papamosques menut Ficedula parva Encara que aquest papamosques pot passar molt desapercebut per la seva coloració poc vistosa i per la seva escassetat, és indubtable que es tracta d’un migrador molt rar, i segurament irregular, en ambdós passos Hores d’ara, solament ha estat citat a Catalunya vuit observacions i dues captures, a la regió de Castelló una captura i a les Illes quatre observacions, tot i que segurament aquest petit moixó deu poder-se detectar a qualsevol indret en migració Les 15 dades recopilades, una de les quals és una recuperació d’un ocell anellat a Suècia, indiquen que…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…
Respostes de les comunitats de papallones al canvi climàtic
Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns canvis notables…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina