Resultats de la cerca
Es mostren 1286 resultats
Praxíteles
Escultura
Escultor grec.
Contràriament a Fídies, realitzà la major part de les obres per encàrrecs de particulars grecs, principalment provinents de l’Àsia Menor i del Peloponès, bé que treballà quasi sempre a Atenes Hom li atribueix més d’una quarantena d’obres, algunes de les quals han pogut ésser reconegudes gràcies a còpies romanes posteriors Dins la seva obra de joventut, l’anomenat Sàtir coper conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior De marbre i dedicat a Tèspies féu…
Geòrgios Andreas Papandreu
Política
Polític grec.
Fill d’ Andreas Papandreu i net de Geòrgios Papandreu , nasqué als EUA quan el seu pare era professor a la Universitat de Minnesota Graduat en sociologia a l’Amherst College de Massachusetts 1975, on el 2002 obtingué un doctorat honorari, amplià estudis a la Universitat d’Estocolm 1972-73 i el 1977 es diplomà en Sociologia i Desenvolupament a la London School of Economics Afiliat al PASOK , del qual és membre del comitè central des del 1984, del buró polític des del 1996 i president des del 2004, és diputat al Parlament grec des del 1981, i ha ocupat càrrecs ministerials ministre de Cultura…
literatures cèltiques
Literatura
Conjunt de les literatures conreades pels pobles cèltics.
La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un conjunt d’elements…
Sant Llorenç (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…
Amnioscòpia
L’ amnioscòpia és una prova consistent en l’observació del líquid amniòtic efectuada mitjançant un sistema òptic que s’introdueix a través del coll uterí L’aspecte del líquid amniòtic proporciona una informació molt valuosa sobre l’estat del fetus, ja que aquest líquid és el medi en què es troba submergit dins la bossa de les aigües al llarg de tot l’embaràs El líquid amniòtic es forma inicialment en desenvolupar-se les estructures placentària i embrionària, però posteriorment conté també diversos productes provinents del fetus, com ara l’orina, cèllules descarnades de la pell o…
pla Rovira i Trias
pla Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Projecte per l’eixample de Barcelona, presentat per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias —amb el lema Le tracé d’une ville est oeuvre de temps plutôt que d’architecte
— al concurs convocat el 15 d’abril de 1859 per l’ajuntament.
El 19 de novembre del mateix any en resultà guanyador Proposava una estructura radial formada per sis grans avingudes que, partint dels límits del nucli urbà existent, connectaven amb els pobles perifèrics Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí Els espais compresos entre aquestes vies se subdividien en illes d’edificació de dimensions diverses, cercant tanmateix una certa agrupació en barris mitjançant la collocació estratègica de places A la part nord de la Rambla una gran plaça faria d’element d’unió i articulació entre els dos teixits urbans Tot l’eixample projectat s’envoltava…
Santa Coloma de Cabanes (Sant Genís de Fontanes)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, antic priorat de Sant Andreu de Sureda ECSA - A Roura Aquesta església és situada al nord del poble de Sant Genís de Fontanes, a la riba dreta del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 55’ 32,4” E Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Genís la carretera D-2 en direcció a Brullà, i poc abans del pont del Tec, a mà dreta, prendre un camí en direcció a les Garrigues i Palau del Vidre El mas Cabanes i la seva església són a 2 km del trencall Història Cabanes és un antic terme i vila alt-medieval, esmentada des del segle IX Cabanas , 854…
Bitó
Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom…
fotoacoblador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic format per un díode fotoemissiu i un fotodíode, situats l’un enfront de l’altre de manera que aquest darrer s’excita en rebre els fotons provinents de l’altre.
En lloc de fotodíode, a vegades hi ha un fototransistor o un fototiristor, per a obtenir ja una certa amplificació Amb aquest dispositiu, hom aconsegueix un acoblament òptic entre dos circuits amb un aïllament elèctric total, d’un bilió d’ohms
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina