Resultats de la cerca
Es mostren 1110 resultats
Història i dinàmica ciutadanes
Art gòtic
Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…
La “revolució militar”
El 1640 Catalunya mantenia una organització militar heretada dels temps medievals El rei tenia l’obligació de proveir la defensa del país, i des del 1510 el lloctinent havia quedat també investit del càrrec de capità general de Catalunya i, com a tal, tenia atribucions militars Les Constitucions de Catalunya reclamaven, per l’usatge Princeps namque , la presència del rei o del seu primogènit al capdavant de l’exèrcit, com a condició prèvia a l’auxili armat de la població L’auxili només podia tenir caràcter defensiu i no obligava a anar més enllà dels límits de Catalunya Fora d’això, el rei…
Acta de Constantinoble
Historiografia catalana
Document notarial emès en català que recull els fets del setge i la caiguda de Menorca a mans dels turcs entre els dies 29 de juny i 9 de juliol de 1558.
Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar que una gran…
Sant Sadurní i Sant Andreu d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Situació Sector sud-oest del temple, amb el porxo que empara la porta d’entrada ECSA - R Gutiérrez L’ermita de Sant Sadurní i Sant Andreu es troba emplaçada al nord d’Aguilar, enlairada a 1 010 m d’altitud a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant Sant Quilis Mapa 31-11 250 Situació 31TBG847894 L’accés és problemàtic Des de Santa Liestra, a la dreta de la carretera A-139 de la vall de Benasc, surt el camí que mena a la caseria d’Aguilar D’allí mateix surt un camí en l’esmentada direcció que s’enfila per la serra vers l’ermita JBP Història No s’ha…
Castell o palau de Palautordera (Santa Maria de Palautordera)
Art romànic
Situació Sobre el solar de l'antic castell o palau es va edificar l’església parroquial de Santa Maria, la qual aprofita una de les torres com a campanar C Barbany-M R Garcia Vista aèria de la vall inferior de la Tordera amb les viles de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera a primer terme i el Montseny al fons TAVISA-J Todó La torre que resta de l’antic castell de Palautordera es troba situada a l’extrem nord-oest de l’actual església parroquial de Santa Maria, que presideix la vila, i fa la funció de campanar Mapa 37-14364 Situació 31TDG538160 L’església de Santa Maria,…
Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració J Recarens L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda Mapa 365M781 Situació 31TDG596253 L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes modernes APF…
Castell de la Secuita
Art romànic
En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles germànics, tot i…
justícia
Història
Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort, denominació que durà fins el 1266.
Tenia jurisdicció civil i criminal limitada a la ciutat A partir del 1321 el càrrec de justícia de València se subdividí en el de justícia civil i justícia criminal Era elegit anualment i havia de jurar davant el batlle Des del 1266 els jurats i els prohoms de València havien de presentar una terna al rei o al batlle, el qual n'escollia un El 1307 fou creat un nou càrrec, amb el nom de justícia de trenta sous , per a causes no inferiors a 30 sous, suprimit el 1321 i recreat el 1324 amb el justícia de tres-cents sous
Es Quate Lòcs
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran format per la divisió de l’antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausén i Canejan.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina