Resultats de la cerca

Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…

Antecedents Per conèixer el període anterior a la invasió sarraïna i la consegüent ocupació del territori pels nouvinguts cal acudir, tant per al període prehistòric com per a l’històric, a les informacions que proporciona l’arqueologia, ja que el Bages apareix molt escadusserament en els textos històrics Però amb tot, hi ha algunes dades relatives al temps anterior a l’alta edat mitjana Encara que l’home ja habitava el Bages des del Paleolític Mitjà, a mesura que ens apropem a l’època romana les restes arqueològiques són més abundoses arriben al seu punt culminant en l’etapa ibèrica Sobre…

Gaiffier, B de 1949  Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954  Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt tapada per construccions posteriors Rambol L’església de Santa Maria es troba situada en un pla de la carena que separa les aigües del rec de Miralles i la riera del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,3 —y 56,1 31 TDG 203561 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Berga per Gironella al lloc conegut per Pedradreta surt una carretera que amb poc més de 4 km porta a Lluçà, on enllaça amb la que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol L’església es troba al punt quilomètric…

Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…

Situació L’església de Santa Maria es troba dins el nucliantic de la ciutat de Manresa, al cim del Puig Cardener, que es dreça damunt el riu del mateixnom, davant l’estació de la RENFE, a la partmeridional de la ciutat, poc abans que les aigües del riu es barregin amb les del Llobregat El temple és ben visible venint de Barcelona per la carretera d’Abrera, com davallant a la ciutat per la carretera de Can Maçana Long 1°49’35” - Lat 41°43’20” FJM-AMB Història La canònica de Santa Maria de Manresa ha estat dissortada respecte a la seva història per les repetides pèrdues del seu arxiu, la qual…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…