Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…
El poblament humà de la taigà
La dificultosa implantació humana als boscos boreals Als boscos densos i impenetrables de la taigà hi ha pocs espais que es puguin considerar apropiats per a l’agricultura o la pastura Els hiverns, especialment a les àrees més septentrionals, són molt llargs i, per tant, el període de creixement de les plantes és forçosament breu Aquestes circumstàncies han forçat els habitants de la taigà a viure de la cacera i la pesca durant milers d’anys Aquest tipus d’economia caçadora requereix espais molt extensos i, per això, la densitat de població de la taigà ha estat sempre molt baixa Encara…
Vulpellac

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la plana de la dreta de la Daró, a llevant del terme de la Bisbal d’Empordà.
Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant Ramon, els nuclis que depenien del…
L'home canvia el món
Tècnica i tecnologia El terme tecnologia no té un sol significat per aquest motiu, farem unes observacions generals, a fi d’aclarir-lo Per a poder progressar i modificar i controlar el medi en què viu, la humanitat necessita coneixements, i amb cada pas endavant sorgeixen nous interrogants Mirem de classificar els coneixements segons el tipus de preguntes a què responen En observar el món que ens envolta, podem demanar-nos com tenen lloc els fenòmens que s’hi esdevenen com cauen els pesos, com creixen els arbres, com es produeixen els llamps, etcètera La ciència és qui respon a aquestes…
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Els planipennis: crisopes, reis de formigues i afins
Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales,…
Els anèl·lids oligoquets
El conegut cuc de terra Lumbricus reuneix les caractéristiques externes més tipiques dels oligoquets A i Jacques Six/Firo-Foto Hom pot definir la classe dels oligoquets com el grup que reuneix els anèllids clitellats, proveïts de setes poc nombroses i sense parapodis Són espècies hermafrodites i de desenvolupament directe N’hi ha més de 3000, la majoria de vida terrestre i d’aigua dolça n’hi ha una minoria de marines o de pertanyents als ambients litorals Morfologia El cos dels oligoquets mostra tres regions diferents En primer lloc, el lòbul cefàlic o lòbul preoral, que constitueix el…
Els foraminífers fòssils
Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’observació superficial dels…