Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Adenopatia
Patologia humana
L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com…
Tronc encefàlic
Anatomia humana
El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part important de les…
tamborí
Tamborí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo…
Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava (Argelers)
Art romànic
Situació Interior de l’església on s’aprecia l’arc ultrapassat que dona accés al presbiteri ECSA - A Roura Angle sud-est d’aquesta església amb la capçalera preromànica i la nau allargada posteriorment vers ponent ECSA - JL Valls És situada sobre un pla de la riba esquerra del riu de la Maçana, a l’entrada de les gorges de la vall de Sant Martí, i sobre una antiga via romana secundària que es dirigia vers el coll de la Carbassera alt 1 000 m i el coll del Pal alt 899 m Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 23,4” N - Long 2° 59’ 20,4” E Hom arriba al llogaret de la Pava…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta…
Els aiguamolls del Baix Empordà
Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites…
Santa Anna de Claret (Santpedor)
Art romànic
Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…
Diverticle esofàgic
Patologia humana
Definició És anomenada diverticle esofàgic la dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una bossa, es manté en comunicació amb la llum esofàgica a través d’un orifici o un conducte Els divertides, que se solen presentar en persones adultes, poden ésser asimptomàtics o bé causar molèsties i dificultats relacionades amb la deglució dels aliments Tipus i causes Segons la localització que presenten, hi ha tres tipus de divertides esofàgics l’anomenat diverticle de Zenker, que es localitza a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag el diverticle de l’esòfag mitjà, situat…
Publicacions des Born
Historiografia catalana
Revista cultural bianual, editada pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca des de l’any 1996 i coordinada per Pau Gener.
El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic, metodològic i…
Cristòfor Despuig i Savertés
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Prosista.
Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…
,