Resultats de la cerca
Es mostren 4898 resultats
L’estructura de la població per gènere
A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes S’han comptabilitzat 3083 milions de dones, amb una taxa de feminitat nombre de dones per cada 100 homes en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre nombre de dones no registrades oficialment de l’1% Biològicament neixen més nens que nenes 105 nens per cada 100 nenes, però la sobremortalitat masculina en la infància entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes socials a les biològiques…
El temps i la seva gestió
El mapa que apareix aquí fa referència al temps i el seu ús Mentre que la mesura del temps i la seva durada es pot considerar com un fet universal i objectiu els dies tenen 24 hores per a tothom, l’ús que se’n fa i la percepció que se’n té són subjectius i molt diferents per a cada persona i per a cada grup social Una de les variables del mapa mostra el que es coneix com a temps oficial, és a dir, quina hora és a qualsevol punt de la Terra simultàniament Aquesta hora s’estableix a partir de la divisió de la Terra en 24 fusos o zones horàries de 15° d’amplada Així, quan al fus que té com a…
Conclusions i taules dels resultats de les eleccions generals celebrades a Catalunya entre el 1931 i el 1936
Electors i partits canviaren la seva estratègia de lluita en cada consulta electoral i van utilitzar sovint la possibilitat del panachage El 1931, el reformisme republicà va vèncer de manera aclaparant sense deixar marge a l’oposició, gràcies a la utilització de la copada i del ballotage segona volta El 1932, la Lliga estava ja prou ben organitzada per a quedar en totes les circumscripcions en segon lloc, obtenir els escons reservats a la minoria i perfilar-se com el gran partit del conservadorisme català Fou a partir d’aquest moment que a Catalunya es va optar per ERC o per la Lliga, fins i…
Els musulmans a les Balears
L’any 1232, Jaume I concloïa les operacions de conquesta de Mallorca en obtenir la submissió d’un grup de musulmans refugiats a les muntanyes A partir d’aleshores, les Balears oferiren un panorama sociopolític peculiar El rei detingué el domini feudal sobre l’arxipèlag i va lliurar privilegis que afectaren les Illes, tot i que la seva sobirania es trobava mediatitzada per la concessió de Mallorca a l’infant de Portugal, pel tractat de vassallatge de Menorca ambdós del 1231 i perquè Eivissa es mantenia sota control musulmà En resum, doncs, Jaume I governava un territori amb una població…
Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins
Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges i higienistes Joaquim…
Assemblea Nacional Catalana

Formació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi
© ANC/Galdric Peñaroja
Plataforma creada des de la societat civil catalana per tal d’impulsar la independència de Catalunya.
Continuadora de les Consultes sobre la Independència de Catalunya , fou constituïda el 10 de març de 2012 en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona En els estatuts de l’associació destacava la desvinculació formal dels partits polítics sense rebutjar-ne la collaboració i la renúncia expressa a presentar-se a consultes electorals Entre els impulsors de l’ANC, cal esmentar l’activista Josep Manel Ximenis, els juristes Ferran Requejo i Josep Cruanyes, el cantant Lluís Llach i l’escriptora Patrícia Gabancho A l’abril Carme Forcadell en fou elegida presidenta, i Carles Castellanos,…
Ausiàs Marc

Ausiàs Marc
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
,
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
Felip Vinyes
Historiografia catalana
Jurista, polític i historiador.
Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en les Corts del…
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…
, ,