Resultats de la cerca
Es mostren 3110 resultats
Santa Maria de Porqueres
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural de Porqueres format per l’església de Santa Maria, la rectoria i el gran mas castell TAVISA L’església de Santa Maria de Porqueres és “al cap de l’Estany”, segons l’antiga documentació, o a la seva riba occidental Es troba aïllada, només acompanyada del mas Castell, però ha donat nom a un ampli municipi que mig envolta la ciutat de Banyoles Mapa L 38-12 295 Situació 31TDG794635 Dista uns 2 km de Banyoles i es troba al peu de la carretera que envolta l’Estany, la qual passa entre l’església i el mas Castell APF Història El 906, Emma, abadessa de Sant…
Sant Pere de Terrassa
Art romànic
Església Vista de l’església de Sant Pere des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme D Ferran L’església de Sant Pere d’Ègara és la més grossa del conjunt monumental i és la parroquial del barri al qual dóna el nom Actualment presenta una estructura complexa a causa de les diverses transformacions i acoblaments d’elements de distintes èpoques, però sobretot la sagristia i les capelles laterals adossades al sector nord, la de Sant Valentí i del Sagrament, que són les reformes cronològicament més recents i que més han canviat la fesomia de l’edifici en el període romànic que…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
Santa Maria de l’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Situació Interior de la nau, amb la seva característica capçalera al fons, composta per dues absidioles bessones ECSA - A Roura Aspecte massís de la capçalera d’aquesta església, que havia estat seu d’un antic priorat augustinià ECSA - A Roura L’antiga església prioral de Santa Maria és avui la parròquia del poble d’Espirà de l’Aglí, situat a la riba dreta de l’Aglí, en un lloc en què aquest descriu un ampli meandre L’església es troba a l’extrem nord de la població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 44,4” N - Long 2° 50’ 13,8” E Espirà de l’Aglí és al peu de la carretera D-117, que va de…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…
El gravat i les arts del llibre del gòtic al Renaixement
En una pionera visió de conjunt del gravat a Catalunya, Maria Aurora Casanovas constata el fet que, juntament amb la introducció de la impremta lligada al nom de mestres alemanys –a les mans dels quals restà molt de temps–, ens arribaren diverses matrius en fusta i metall obertes a França o a d’altres països Tot aquest material, a més de servir als propòsits de determinats impressors, fou copiat sense cap mena d’escrúpol per artífexs autòctons o estrangers en acompliment d’encàrrecs d’altres tallers Tal com ja ho considerà Agustí Duran i Sanpere, alguns impressors devien ser alhora gravadors…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
De l’academicisme al neoclassicisme
Els darrers vint-i-cinc anys del segle XVIII, a partir de la creació de l’Escola Gratuïta de Dibuix sota el patronatge de la Junta de Comerç de Barcelona, presenten una panoràmica arquitectònica que fa seus els postulats tradicionals amb l’aparició d’una tendència illustrada de la mà d’una sèrie de bisbes afins a les noves idees Un classicisme acadèmic, ja iniciat anys abans, el trobem en obres d’arquitectes acadèmics, com l’omnipresent Ventura Rodríguez i el menys conegut José Miguel de Toraya El primer, gràcies al bisbe illustrat Tomàs de Lorenzana, projectà la capella de Sant Narcís a la…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
El desenvolupament econòmic de les àrees rurals
A l’hora d’exposar les línies fonamentals del desenvolupament econòmic de les àrees rurals convé diferenciar dues èpoques En un primer moment, aproximadament fins el 950, aquest desenvolupament es va manifestar, sobretot, de forma quantitativa, és a dir, amb l’extensió de les superfícies conreades i una multiplicació dels homes En una segona època, des del 950 al 1050, aproximadament, aquest es manifestà sobretot sota un aspecte qualitatiu es va produir una diversificació de les espècies cultivades, un desenvolupament de les tècniques de conreu, un perfeccionament de l’instrumental agrícola…