Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
pesca

pesca Peix espasa
© Dep. d'Agricultura / Generalitat de Catalunya
Pesca
Peix que hom ha pescat.
La producció pesquera mundial ha experimentat un increment constant després de la Segona Guerra Mundial amb 28,2 milions de t el 1955 hom havia superat la xifra del 1938, el 1966 la producció s’havia duplicat amb escreix, però el 1974 el ritme ja s’havia alentit +17,9% i el 1984 el creixement, del 23,2% en un decenni, equivalia al 2,1% anual És un fet notable en aquesta expansió l’increment extraordinari de les captures efectuades per l’URSS i el Japó Més espectacular pot semblar el cas del Perú, que de 0,023 milions de t el 1938 arribà a 12,6 milions de t el 1970 primer país d’aquell any, bé…
Biogeografia dels amfibis
Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
Les betulàcies
Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…
Les papaveràcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Carbó, petroli i gas natural
El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils carbó, petroli i gas natural És veritat que s’empren també altres for- mes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal del consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgànics D’on prové aquesta energia fossilitzada La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura En condicions habituals els organismes descomponedors, en presència d’…
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
Mineria a cel obert
El 1879, Xile començà les hostilitats amb Bolívia i amb el Perú i es desencadenà l’anomenada guerra del Pacífic 1879-83 La victòria permeté als xilens d’incorporar al seu territori les actuals regions de Tarapacá i d’Antofagasta, d’Arica fins a Taltal de 18° a 26°S, amb els deserts d’Atacama i la Pampa del Tamarugal Quatre anys de combat per una àrea de desert Justus von Liebig, un dels pares de la química agrícola, ja havia dit l’any 1859, davant de les tensions creixents “més d’una vegada han esclatat guerres cruentes per causes molt menys transcendentals” La causa transcendental era que al…
L’explotació forestal
Des de temps immemorials, el bosc ha estat, i encara és, un dels principals recursos naturals que ha utilitzat la humanitat En el mapa que es presenta en aquesta doble pàgina s’han cartografiat les àrees ocupades aproximadament pels boscos actuals, i les àrees de vegetació potencial la que s’establiria, i es mantindria, si no hi hagués intervenció humana durant molts anys Cal dir que al voltant d’un 80% dels boscos que inicialment ocupaven la Terra han estat eliminats, fragmentats o degradats Segons Greenpeace, cada any se’n destrueixen uns 10 milions d’hectàrees, cosa que equival a un camp…
tentaculats
Zoologia
Classe d’eumetazous de l’embrancament dels ctenòfors caracteritzats pel fet de presentar dos llargs tentacles que emergeixen de l’hemisferi aboral a partir de dues bosses epidèrmiques, dins les quals poden retreure’s, i tenir cèl·lules adhesives amb les quals capturen preses com ara ous planctòics, petits crustacis i peixos, altres ctenòfors, etc.
Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina