Resultats de la cerca

Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…

Els cecidis es formen a moltes de les plantes de la nostra flora Els de la figura superior afecten l’alzina Quercus ilex i són produïts pels himenòpters 1-6 , els dípters 7-8 i els àcars 9-10 que segueixen 1 generació sexuada 1’ sense l’escorça i 2 asexuada 2’ detall de Plagiotrochus australis 3 generació asexuada de P kiefferianus 4 generació sexuada de P quercusilicis 5 generació sexuada de P fusifex 6 generació asexuada de P burnayi 7 generació sexuada de Dryomyia lichtensteini 7’ detall del revers de la fulla 8 generació sexuada de Phyllodiplosis cocciferae 9 generació…

Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…

Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…

Definició La candidiasi o moniliasi és una micosi —és a dir, un procés infecciós ocasionat per fongs— que pot afectar diversos teixits És provocada per la proliferació de Candida albicans , un fong que habita, en condicions normals, a la pell i les mucoses de l’organisme i que per determinades condicions predisposants pot esdevenir patogen El trastorn, que, en general, afecta la superfície cutània o mucosa, sol ésser banal tanmateix, en alguns casos, sobretot quan afecta persones immunodeprimides o portadores de catèters, pot ocasionar lesions greus o bé propagar-se a teixits interns Causes i…

Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…

Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…

Clorófits continentals de les classes de les cloroficies 1-13 i zignematoficies 14-21 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3 Chlorosarcina superba x 600 4 Stigeoclonium curvirostrum x 600 5 Ulothrix moniliformis a filament b zoòspora x 1200 6 Aphanochaete repens x 600 7 Apatococcus lobatus x 600 8 Coccobotrys verrucariae a formacio d’aplanòspores b tallus x 1000, 9 Trentepohlia effusa x 300 10 Oedogonium cèllula amb detall del cloroplast x 600 11 Oedogonium acrospirum filament amb oogoni intercalar x 250 12 Bulbochaete setigera filament amb dos oogonis, dels quals un porta…

Mesura quantitativa del temps geològic establerta per Williams i comparació amb la que s’obtindria d’aplicar la mateixa unitat de temps amb les dades actuals de la geocronometria Williams buscà una unitat de mesura derivant-la de l’escala ordenada de les edats geològiques obtinguda amb l’estudi paleontològic i estratigràfic i l’anomenà geòcron D’ací establí la mesura quantitativa dels sistemes i les sèries del Fanerozoic Dades elaborades per l’autor En geologia, la dimensió temps és d’una importància cabdal, perquè el fruit de la investigació geològica és sobretot el coneixement de l’…