Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de Frexa data del 1024, en el document de donació de la vila de Llacunes per part del comte de Pallars Sobirà a la seva germana Ermengarda i al marit d’aquesta Guillem, vescomte d’Urgell, en què apareix com a límit d’aquesta vila L’indret de Freixe també s’esmenta en el testament del 1045 d’Ermengarda de Pallars L’any 1192, Berenguer de Torena donava al monestir de Gerri el mas de Pere Blanc de Freixe El 1381, Freixe és esmentat com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs L’església parroquial de Sant Sadurní de Freixe, del deganat de Montenartró…

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de…

L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I donà al …

Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest castell El…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als…

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al monestir…

L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548 adoptà el…