Resultats de la cerca
Es mostren 6409 resultats
Castell d’Avià
Art romànic
No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a lariba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera…
Castell de la Llosa (Lles)
Art romànic
Situació Restes d’aquest castell, amb el mur de migdia, on és visible la porta d’accés ECSA - Rambol Les ruïnes del castell de la Llosa són en un penyal rocallós, a 1 600 m d’altitud, a la riba dreta de la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935998 Per a anar-hi, cal sortir de Lles per una pista, perfectament senyalitzada, que porta a Viliella i en 6 km de recorregut arriba a can Jan de la Llosa, a les cases de la Llosa Aquí cal deixar el vehicle i continuar per la pista que segueix la vall de la Llosa, tancada per una barrera, i que passa pel costat de la capella de la Mare de Déu…
Narcís Casanoves i Bertran
Música
Compositor i organista.
Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra…
Alberto Boscolo
Historiografia catalana
Medievalista sard.
Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…
Josep Maria Recasens i Comes
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Santa Fe de Besalú
Situació La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JFC Història La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els…
Els Bassols de Vic, introductors del tissatge de lli
Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 Frigola Les referències parlen del 1790 com l’any de l’inici de les…