Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
boia meteorològica
Geografia
Boia dissenyada per a mesurar paràmetres atmosfèrics i alguns d’oceanogràfics a la superfície de la mar.
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…
anodització
Química
Procediment de protecció dels metalls lleugers i ultralleugers —principalment l’alumini i els seus aliatges—, que consisteix a recobrir-los d’una pel·lícula d’òxid, adherent i contínua, obtinguda fent actuar el metall com a ànode en l’electròlisi d’una solució àcida.
Bé que una certa quantitat de metall és dissolta, l’oxigen provinent de la descàrrega dels anions el va oxidant progressivament, i el gruix de la capa d’òxid depèn del temps de l’electròlisi Capes de 10 a 20 micròmetres són en general suficients, però, en certs casos, l’electròlisi és prolongada fins a assolir gruixos de 60 micròmetres o més Els detalls de l’operació tensió aplicada, tipus i densitat del corrent, temperatura i natura del bany varien segons els procediments i la composició del metall a protegir Com a electròlit hom ha emprat solucions d’àcid cròmic o oxàlic, però els banys més…
convecció
Física
Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.
Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de transmissió de la calor per convecció són…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’…
autocròs

Prova d'automobilisme celebrada al circuit d'autocròs de Tàrrega
Federació Catalana d'Autocròs
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme de velocitat que competeix en circuits de terra.
Els campionats d’autocròs es divideixen en diverses curses, que consten d’entrenaments, mànegues i finals Existeixen diferents divisions o categories d’automòbils que competeixen per separat en cadascuna d’aquestes El naixement d’aquesta modalitat d’automobilisme tingué lloc a França la dècada dels anys setanta del segle XX i fou coneguda inicialment com a pop cross Hi participaven turismes de la marca Citroën, en especial els populars "dos cavalls" A partir dels anys vuitanta es començaren a organitzar rallis a Catalunya, sobretot a Lleida, i a l’Estat espanyol D’aquesta manera, tant al…