Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
art irlandès
Art
Art desenvolupat a Irlanda.
De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII i les…
art escocès
Art
Art desenvolupat a Escòcia.
Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat…
art dels francs
Història
Art desenvolupat pel poble franc.
De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del…
Artús
Història
Heroi gal·lès.
És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del s VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del s X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics El poema…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants…
boi | boia
Història
Individu d’un poble cèltic establert a la Bohèmia actual, cap al sud fins al Danubi.
Al s VI aC un grup dels bois boii marxà devers Occident i s’establí al sud de Bordeus Del 450 al 400 aC uns grups entraren a la Itàlia septentrional i s’establiren al sud del riu Po El 58 aC uns altres grups ocuparen el territori dels edus comprès entre l’Alier i el Loira Les tribus que restaren a Bohèmia foren obligades pels marcomans s I dC a establir-se a l’actual Baviera
italocèltic
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.
Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur , estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàllia, el lepòntic , a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul , parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí més problemàtica és la pertinença del rètic , molt influït per l’etrusc
Worms
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la riba esquerra del Rin.
Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al s IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del s V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…
John Kenneth Tavener
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià música a la Royal Academy of Music 1961-65, on tingué com a mestre L Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale 1965-66 i Celtic Requiem 1969, que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’…
,
Coïmbra
Ciutat
Capital del districte homònim i de l’antiga regió de la Beira Litoral, Portugal, situada a la vora dreta del Mondego.
Comprèn dues àrees urbanes la ciutat vella, que ocupa la part més alta, amb carrers estrets i costeruts que baixen amb molt de pendent fins al Mondego, i la ciutat moderna, a nivell inferior, de carrers amples i rectes, estesa al llarg del riu i separada de l’anterior per l’Arco de Almedina A la part moderna hom ha installat algunes indústries teixits de lli, ceràmica i cuirs Coïmbra és centre comercial de cereals i vins, ben comunicat per ferrocarril i carretera amb Lisboa i Porto És també centre administratiu i d’ensenyament superior Universidade de Coimbra, fundada el 1290 Al lloc de l’…