Resultats de la cerca

Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix Imperi, i no…

L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…

Són seixanta retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època, de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana Darrere dels Homenots hom pot percebre una imatge de la cultura catalana que visqué l’autor El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu  En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que interpreta el personatge en el seu entorn humà i professional, escrit en un to viu i anecdòtic, no acadèmic Els…

L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…

En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a…

El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme…