Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Sant Esteve de Sisquer (Guixers)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sisquer, fou una de les parròquies antigues de la vall de Lord, fins que, no fa gaire, perdé la titularitat a causa de la despoblació del seu terme Des de molt aviat depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies es troben al capbreu de parròquies de la vall de Lord, que relata les parròquies que, en una data entre el 872 i 878, el comte Guifré i el bisbe Galderic constituïren a la vall de Lord, encara que és possible, per no dir segur, que devia existir amb anterioritat En aquest document, consta que la parròquia de Sisquer “…
Santa Magdalena de Peralba (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església es troba en el camí que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga un cop passat el coll d’Orenga la pista passa pel costat mateix del poble de Peralba, a l’entrada del qual es troba l’edifici Aquesta església segurament fou la parroquial del terme del castell de Peralba, encara que no en tenim confirmació documental actualment no té culte, ja que el poble està totalment abandonat Sempre depengué del priorat de Meià, fins a la desamortització eclesiàstica El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i possiblement també del de…
Bonretorn
Caseria
Caseria en camí de despoblació que es formà al voltant de la gran masia d’aquest nom del municipi de l’Albiol (Baix Camp), situada a 445 m d’altitud, a l’esquerra del torrent de les Voltes.
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…
Sant Simeó de Centelles (Rajadell)
Art romànic
Situació Vestigis que encara es conserven de l’església Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa Long 1°39’56” - Lat 41°45’00” Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després d’haver passat Fonollosa, a mà…
Sant Martin de Molhet (Padèrn)
Situació Fragment de l’absis des de l’exterior, una de les poques restes visibles d’aquesta antiga parròquia, que deixa veure les arcuacions i les lesenes típiques del romànic llombard ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’església de Sant Martin se situen a l’angle sud-oest de l’espai de l’antic poblat medieval de Molhet Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 20″ N - Long 2° 38′ 17″ E Per a anar-hical seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin, que servia el culte a l’antic vilatge de Molhet, és esmentada en la documentació l’any 1119…
Sant Pere de Cabrera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó mig esfondrada ECSA - AM Vllarrúbias L’església de Sant Pere és uns metres darrere del castell de Cabrera Per a arribar-hi cal seguir qualsevol dels itineraris que s’han indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Cabrera i estigué vinculada al priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament, se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…
Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès)
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure perfectament distingida l’estructura del temple amb la nau, l’absis i el campanar Rambol Aquesta antiga església parroquial es troba a la part de ponent del terme municipal de Prats de Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,7 —y 51,0 31 tdg 187510 Per arribar-hi cal situar-se just a la sortida de Prats de Lluçanès i agafar la carretera que va a Sant Pau de Pinós a mà dreta surt una pista que porta a…
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…