Resultats de la cerca
Es mostren 2694 resultats
ateroma
Patologia humana
Lesió fonamental de l’ateroesclerosi.
Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de colesterol en…
Centre Borja
Historiografia catalana
Entitat jesuïta radicada a Sant Cugat del Vallès, fundada el 1974 i formada per la unió de l’Institut de Teologia Fonamental, l’Institut Científic Interdisciplinari (ICI) i l’Institut Borja de Bioètica, més la Biblioteca Borja.
Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i…
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions
bordura
Heràldica
Peça fonamental que voreja el camper.
Té una amplària d’una sisena part de la de l’escut
corneta
Música
En l’orgue, joc de mixtura de la família de les flautes, obertes o tapades, format per les fileres de tubs que corresponen als cinc primers harmònics del so fonamental (tessitura de 8', 4', 2 2/3', 2’ i 1 3/5).
Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…
Estatut Interior de Catalunya del 1933
Dret català
Primera de les lleis aprovada amb el rang de llei fonamental de Catalunya pel Parlament de Catalunya, discutida a partir del 5 de gener de 1933 i votada el 25 de maig del mateix any.
Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució…
mònada
Filosofia
Concepte fonamental en la filosofia de Leibniz.
Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats El…