Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
equinoïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos globulós o hemisfèric limitat per un dermatoesquelet de plaques mineralitzades i juxtaposades unides rígidament entre elles.
El cos és format per una cara plana, al centre de la qual hi ha la boca, i una cara convexa, a l’àpex de la qual s’obre l’anus Al voltant d’aquestes obertures hi ha una zona membranosa, anomenada periprocte la que envolta l’anus, i perístoma , la de la boca Les plaques que envolten el periprocte formen el calze, que comprèn cinc plaques basals o genitals i cinc plaques radials A les plaques basals s’obren els orificis genitals una d’aquestes plaques és la madrepòrica La corona és formada per cinc sèries de dobles plaques ambulacrals que alternen amb cinc dobles sèries de plaques…
Activitat hipofisial
Fisiologia humana
La hipòfisi secreta diverses hormones, l’activitat de les quals sobre l’organisme és molt variada segons els casos Les hormones secretades per l’adenohipòfisi són sintetitzades per la mateixa hipòfisi, generalment sota la influència de les hormones hipotalàmiques que en regulen l’activitat En canvi, les hormones secretades per la neurohipòfisi són sintetitzades per Thipotàlem, raó per la qual la part posterior de la hipòfisi només en fa de magatzem, per al seu alliberament posterior En la hipòfisi anterior, o adenohipòfisi, se secreten les següents hormones la somatotropina o hormona del…
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
Els cnidaris hidrozous
Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…
Embriologia
Anatomia humana
L’embrió humà es desenvolupa a partir d’una sola cèllula, la cèllula ou o zigot , formada per la unió d’un òvul, el gàmeta o cèllula reproductora procedent de la mare, i un espermatozoide , la cèllula reproductora procedent del pare Cada una d’aquestes cèllules aporta vint-i-tres cromosomes , estructures constituïdes per àcid desoxiribonucleic o ADN , on es troben els gens que determinaran el desenvolupament d’un nou ésser així, doncs, la cèllula constituïda per la unió d’ambdós gàmetes sexuals consta de vint-i-tres parells de cromosomes Un d’aquests parells de cromosomes, anomenats…
Característiques de la menopausa i el climateri
Amb el terme menopausa hom fa referència al cessament de la menstruació, o regla, l’hemorràgia vaginal que es presenta amb més o menys regularitat cada 28 dies, tot al llarg de l’etapa reproductora de la vida de la dona, a excepció de la durada dels eventuals embarassos i períodes d’alletament Estrictament, es denomina menopausa a la darrera regla, tot i que sovint s’empra el terme per a designar tot el període de la vida de la dona relacionat amb el cessament de les hemorràgies menstruals, la denominació més correcta del qual és la de climateri Per tant, el climateri femení correspon a una…
Anatomia del sistema endocrí
Anatomia humana
El sistema endocrí es compon de diversos òrgans situats en diferents zones del cos que, llevat de les excepcions, no tenen continuïtat o connexió anatòmica directa entre si, per bé que formen, en conjunt, una unitat funcional Tant en la seva situació corporal com en les característiques anatòmiques, cadascun dels òrgans que componen el sistema endocrí presenta determinades particularitats que el diferencien marcadament de la resta Tanmateix, però, tenen algunes similituds especials des del punt de vista histològic, és a dir, pel que fa a la composició dels seus teixits, ja que gairebé tots…
gonocel
Biologia
Porció del celoma en la qual es desenvolupen les gònades i que deriva de la part ventral del miocel.
adolescència
Psicologia
Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta, aproximadament dels 14 als 20 anys en el noi i dels 12 als 18 en la noia, tot i que varia segons l’individu.
Durant aquest període s’esdevenen uns canvis importants que afecten la personalitat total i creen un estat de crisi personal que influeix en la conducta de l’individu L’expressió d’aquesta situació conflictiva varia extraordinàriament segons l’ambient familiar i segons l’actitud que la societat adopta de cara a l’adolescent L’inici dels canvis de l’adolescència sol correspondre als primers grans canvis endocrins, els quals possibiliten les transformacions corporals de la pubertat desenvolupament de les gònades i aparició dels caràcters sexuals secundaris caràcter sexual Els…
celoma
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Cavitat secundària d’origen mesodèrmic i originalment bilateral, limitada per epiteli, i que conté a l’interior l’anomenat líquid celomàtic.
El celoma ocupa l’espai comprès entre les capes ectodèrmica i endodèrmica, i comunica generalment amb l’exterior per mitjà de celomoductes i nefridis El celoma té una funció essencialment hidroestàtica el seu origen evolutiu és probablement polifilètic, i no és homòleg en tots els grups d’organismes celomats L’aparició del celoma ha estat una de les grans innovacions en l’evolució animal Els avantatges de la seva aparició no radiquen solament en la capacitat d’explotació de les possibilitats inherents de la musculatura per a nous tipus de locomoció i moviments, sinó també en la possibilitat d…