Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Pardal roquer
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Castell d’Aristot (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica ECSA – A Villaró Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG868933 Història Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…
Castell d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal…
ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Castell de Castelladral (Navàs)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis que resten encara del castell, avui una pura ruïna F Junyent-A Mazcuñan El castell s’havia aixecat dalt un serral, sota el qual s’arredossen l’església de Sant Miquel i els pocs habitacles que constitueixen el nucli poblacional Long 1°46’53” - Lat 41°54’02” Per a anar a Castelladral cal dirigir-se a Súria, on hom emprèn la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, hi mena Aquesta carretera comença, a mà esquerra, de la que porta a Balsareny, a la qual hom arriba agafant el carrer del mateix nom FJM-AMB…
Castell de Valldarques (Coll de Nargó)
Situació Perspectiva aèria del castell que defensava la solitària vall homònima ECSA - M Catalán El castell de Valldarques o Torre de la Vila es troba a la fondalada de la vall homònima, en la part solana, enmig d’una roureda Mapa 34-12291 Situació 31TCG545675 S’hi arriba per la carretera de Coll de Nargó a Isona A 12 km, en un revolt a la dreta, surt un camí que va a la masia de Sobre-roca Per sota de la casa cal agafar el camí de bast que baixa pel Grau de Sobre-roca al peu, es pot seguir un corriol que en 15 minuts mena fins al castell MTV-VRM Història Es documenta l’indret amb el topònim…
Vilatge de Vilba (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del conjunt del despoblat ECSA - MÀ Font Basament de l’absis de la seva església Servei d’Audiovisuals de l’lEl El vilatge de Vilba, ara conegut com a despoblat de Mirbes, és situat en una cresta de roca calcària, als contraforts de la Faiada de Malpàs L’emplaçament d’aquest poble desaparegut era eminentment estratègic, ja que domina pel N el port de Viu, mentre que pel S vigilava el tradicional camí de Lavaix a Montiberri Mapa 32-10 213 Situació 31TCG178951 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal agafar la carretera C-144, que es dirigeix vers Viu de Llevata Poc després d’…
Talpó de tartera
El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…
Els apterigots o insectes sense ales
Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…