Resultats de la cerca

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…

Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…

Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…

Els resultats de la reconstrucció de la població d’Anglaterra des del començament dels registres parroquials fins al primer cens del 1871 han canviat la manera d’estudiar les poblacions europees d’antic règim Ara l’atenció se centra més en els possibles canvis pel que fa a la fecunditat, i sobretot a la nupcialitat, ja que, com ha mostrat el cas anglès, aquests podien ser el principal determinant del creixement de la població Els canvis a mitjà termini de la mortalitat, comparats amb els de la fecunditat, semblen ara menys importants del que en un principi s’havia cregut Fins i tot, la…

Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dóna el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…

Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Santa Maria de Cervià TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià és situat a l’extrem de llevant del nucli urbà de la vila de Cervià de Ter, fora del seu barri antic, dins els eixamples recents que han fet créixer la vila entre el nucli antic i el monestir Mapa L39-12296 Situació 31TDG927575 MLlC-JAA Història El priorat de Santa Maria, al peu del castell de Cervià, fou fundat l’any 1053 per Silvi Llobet, senyor de Cervià, fill de Sunyer Llobet, amb el consentiment del comte Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda i del bisbe…

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…