Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
debat
Literatura
Disputa o diàleg entre dos personatges al·legòrics, detall que el diferencia de la tençó i del joc-partit trobadorescs, en què la disputa és entre personatges reals.
El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En…
maièutica
Filosofia
Dit del mètode socràtic consistent a ajudar l’interlocutor, especialment interrogant-lo, a descobrir la veritat del seu pensament.
Gremi Provincial d’Empresaris de Cinema de Barcelona
Cinematografia
Entitat professional destinada a defensar els interessos del seus associats davant d’organismes, institucions oficials, empreses nacionals o estrangeres i qualsevol altre interlocutor.
A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…
Diccionari per a ociosos
Literatura catalana
Llibre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…
Sèrbia 2011
Estat
El 2011 va estar marcat per tres qüestions fonamentals al país el procés d’adhesió a la Unió Europea, la millora de les relacions amb els països de l’entorn –especialment Kosovo– i l’entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus A l’octubre, la Comissió Europea va concedir a Sèrbia i Montenegro l’estatut de candidat a la Unió, procés que es va iniciar formalment el 2009 Aquest procés va estar el 2010 estancat per l’incompliment de les principals recomanacions que des de la UE es van fer al Govern serbi per avançar en el procés d’integració La guerra dels Balcans dels anys…
Malàisia 2017
Estat
Esquitxat per l’escàndol de malversació a gran escala dels fons de 1Malaysia Development Berhad 1MDB, el primer ministre, Najib Razak, va reaccionar a les pressions amb el tancament de mitjans locals i la persecució d’activistes L’històric cap de l’oposició, Anwar Ibrahim, va continuar empresonat per sodomia, fet que va ser interpretat com un moviment de Razak per a neutralitzar el seu principal adversari polític En aquest context, la dona d’Ibrahim, Wan Azizah Wan Ismail, va assumir el lideratge del Partit de la Justícia Popular i va establir una incòmoda aliança amb l’ex-primer…
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
Gerry Adams

Gerry Adams
© Sinn Féin
Política
Polític irlandès.
Activista des del 1969, el 1972 fou empresonat, acusat de pertànyer a l’ IRA Alliberat el 1977, el 1983 fou elegit president del Sinn Féin Diputat al parlament britànic pel districte de Belfast Oest 1984-92 i 1997-2010 que, d'acord amb la política del partit, mai no va arribar a ocupar, esdevingué el principal interlocutor entre el nacionalisme radical republicà i el govern britànic Conjuntament amb Martin McGuinness fou el principal artífex del decantament del Sinn Féin per la via política en detriment de la lluita armada defensada pels sectors del partit més vinculats a l'…
Pere Llabrés i Martorell
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Liturgista, teòleg i escriptor.
Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…
, ,