Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Construcció de la capella del Corpus Christi a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons Santa Coloma de Queralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història de Santa Coloma de Queralt refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich, Santa Coloma de Queralt 1953…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR Història Una de les primeres…
Castell de Fígols Vell
Art romànic
La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
Sant Pèire de Fenolhet
Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…
Sant Pau de Fenolhet
L’església I les restes de l’antic monestir de Sant Pau de Fenolhet són situades al N del nucli antic de la vila del mateix nom, capital de la comarca de la Fenolleda, que té el seu origen en aquest antic monestir benedictí, conegut primitivament amb el nom de Sant Pau de Monisat o de Valhòlas Aquesta abadia és esmentada en la documentació per primera vegada l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, atorgat amb data d’1 d’octubre segons l’acta testamentària, entre les deixes fetes a molts altres monestirs, llegà “ ad Sanctum Paulum apostolum cuius cenobium fundatum…
Sant Romà de Ral
Situació Vista de conjunt de l’església, molt transformada l’any 1744, que guarda, però, la façana meridional romànica decorada amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església de Sant Romà s’aixeca isolada al nord del petit poble de Ral, al costat del cementiri Mapa IGN— 2249 Situació Lat 42° 38′ 0″ N - Long 2° 7′ 2″ E Ral és a l’extrem sud de l’embassament de Puigbalador Des de Formiguera cal agafar la carretera D-118 en direcció a Puigbalador i prendre un trencall a mà dreta D-32 que hi condueix CPO Història El primer esment del lloc de Ral es troba al testament del comte Guifré II de…
El marc històric del romànic del Capcir
L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…
Gabriel Llabrés i Quintana
Gabriel Llabrés i Quintana
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per oposició una plaça…
, ,
Sant Salvador dels Angles
Situació Escassos vestigis de la capçalera d’aquesta església, despullats dels seus paraments de pedra ben tallada, que foren reaprofitats per a construir l’església parroquial de Sant Miquel dels Angles ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest edifici, primitiva parròquia dels Angles, es troben en un camp, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera, a uns centenars de metres al NE del poble dels Angles, al lloc anomenat “Església Vella” Molts dels seus carreus foren reutilitzats per a construir l’actual església parroquial de Sant Miquel, neoromànica, que és al nucli antic del poble,…