Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
cancerigen | cancerígena
Patologia humana
Que pot provocar el desenvolupament d’un càncer, o d’una lesió que pot ésser el punt de partença d’un càncer.
L’acció cancerígena és complexa i en general en resten aspectes encara desconeguts Hom creu que alguns agents que experimentalment provoquen tumors en els animals també ho poden fer en l’home, i que l’aparició d’un càncer no depèn d’un sol factor, sinó de la coincidència de diversos que actuen conjuntament, ja que, malgrat la presència d’un agent per si mateix cancerigen, no sempre apareix el càncer Són coneguts com a cancerígens els hidrocarburs aromàtics que es troben en el petroli i els seus derivats, el fum del tabac, etc, que poden provocar càncer de pell i d’epitelis les amines…
Bulgària 2014
Estat
Bulgària va continuar immersa durant l’any en una greu crisi política i parlamentària Des de l’estiu del 2013 el nou Govern, encapçalat per Plamen Oreixarski i format pel partit socialista i la minoria turca, va estar sota la pressió, pràcticament diària, de protestes ciutadanes, que reclamaven la fi de la corrupció del país i una millora de les condicions de vida del país més pobre de tota la Unió Europea, amb una taxa de risc de pobresa que arriba al 48% de la població Per aquesta raó, el Govern ha hagut de superar cinc mocions de censura des de llavors La victòria en les eleccions europees…
impacte ambiental
Geografia
Impacte que els canvis econòmics i socials tenen sobre el medi ambient.
Analitzar els components del medi ambient que s’han vist alterats, les causes que han provocat aquesta alteració i les conseqüències que han tingut o que poden tenir és l’objectiu dels estudis d’impacte ambiental La previsió i correcció d’aquests impactes sovint és difícil i cara, però en qualsevol cas serveix per a implantar polítiques territorials que evitin fer malbé el territori Segons un real decret formulat al setembre del 1988 es definí l’avaluació d’impacte ambiental AIA com l’estudi realitzat per a identificar i prevenir les conseqüències o efectes que determinades…
Castell Reial o Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà)
Art romànic
El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie…
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…
Sant Martí de la Roca (Cameles)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures arquitectòniques fou…
Limitar el consum d’aliments i begudes dolços
En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria…
Refrigeració dels aliments
La majoria dels aliments frescos s’han de conservar a temperatures que oscillen entre 2 i 7°C, ja que dins d’aquest interval els processos metabòlics dels teixits i la reproducció dels microorganismes es produeixen tan lentament que, fins a un cert temps, els productes no s’alteren Precisament, els frigorífics o neveres casolanes permeten de conservar els aliments dins d’aquest interval de temperatures La temperatura interna dels frigorífics no és homogènia Les zones més properes al congelador són les més fredes i, en general, la temperatura oscilla entre 2 i 4°C En canvi, les zones més…
Camí de Ponts a la Conca de Dellà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Antic camí de bast, d’origen alt-medieval, que unia Ponts i Gualter amb el Pallars Jussà ECSA - J Bolòs Antic camí que unia, almenys des de l’alta edat mitjana, Ponts i Gualter amb la Conca de Dellà, passant per Folquer i la collada de Comiols Mapa 34-13329 Per a resseguir-ne un tros, es pot agafar la carretera actual que va de Gualter a Folquer Poc després de Gualter, abans d’emprendre la pujada, a mà esquerra hi ha una granja Dels camps que hi ha darrere d’aquesta granja surt el camí També es pot agafar, en un tram superior, des de poc després del trencall de la pista de…
Sant Marcel de Flaçà (Serdinyà)
Art romànic
Situació Façana nord d’aquesta església, enfilada a la Solana de Serdinyà, a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Aquesta antiga església parroquial és a la solana de Serdinyà, a l’esquerra de la Tet, a una altitud de 995 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 39’ 30” N - Long 2° 18’ 50” E Hom arriba al veïnat de Flaçà, reduït avui a dos masos, després d’uns 4 km per una carretera que s’inicia a la N-116 a l’entrada de Joncet, a mà dreta Història Bé que el lloc de Flaçà sigui esmentat des del segle X Flaçano , 950 Flassianum , 956 Flazanum , 968, la primera menció de l’església i la parròquia…