Resultats de la cerca

Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la…

Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es…

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’…

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement influït per un…

Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava segle IX Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies Quan Rússia es convertí al cristianisme 988-989 hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes els més antics daten del segle XI La…

Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library, Add Ms 30851…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…

Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

Té forma de U, collocada del dret o del revés, i amb la part central, que és la que indica la nota que afecta, subratllada La plica equival a dues notes, la segona de les quals s’interpreta de manera semivocalitzada per donar-li un caràcter de nota ornamental anticipació o nota de pas S’utilitza tant en el repertori de cant pla com en el de la monodia profana, i també en la polifonia fins al Roman de Fauvel París, Bibl Nationale, f fr146, que és el darrer manuscrit en què apareix En el repertori polifònic, a més d’emprar-se en passatges melismàtics sense cap tipus de funció liqüescent, hi ha…