Resultats de la cerca

Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…

Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment central i…

Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb…

Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós ECSA - A Villaró Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova AVB Mapa 35-10216 Situació 31TGC793883 Història El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255 consta que Galceran de…

Situació Els vestigis d’un antic edifici es troben en un planell de la serra de Rodes, uns 200 m al nord-est del mas d’en Caussa, avui deshabitat, al caire d’un abrupte vessant que davalla vers el fondal de la capçalera de la riera de la Trencada, prop del cingle del Sant del Llop, que ha donat nom al paratge Mapa 259M781 Situació 31TEG179812 Pels encontorns del mas d’en Caussa i el proper mas dels Arbres passava el vell camí de Roses a Cadaqués Actualment, el millor recorregut per arribar-hi és seguir, des de Roses, la carretera de Cadaqués pel coll de la Perafita Poc abans d’arribar al coll…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…

La cigonya negra Ciconia nigra és un ocell escàs a casa nostra És inconfusible pel seu plomatge, predominantment negre, tret de les parts inferiors, que són blanques És lleugerament més petita que la cigonya no sobrepassa els 96 cm Oriol Alamany Als Països Catalans és un migrador molt escàs, però sembla regular, almenys a la tardor, a la Catalunya Nord i resta del Principat A les illes Balears, ha estat citada a Menorca, Mallorca i Formentera, i hi sembla més escassa, potser només accidental També sembla molt més escassa al País Valencià, sobretot a la meitat meridional que deu quedar fora…

L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment groc es perd…