Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
La producció gerrera barcelonina
Art gòtic
Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…
Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera d’Olp (Sort)
Art romànic
Situació L’església parroquial de la Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera es troba dins el petit nucli d’Olp, poble situat a l’extrem septentrional del municipi Mapa 33-10214 Situació 31TCG451996 Per a anar-hi, cal agafar la carretera comarcal 147 i, a pocs quilòmetres de Sort en direcció a Llessui, hi ha un desviament a mà esquerra que porta directament al poble d’Olp MLIR Història El lloc d’Olp és documentat amb tota seguretat des dels anys 981-985 No hi ha notícies d’època medieval de l’església parroquial d’Olp, que existia l’any 1391, dins del deganat de Senterada, quan el seu…
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…
L’economia andorrana
Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, sd M Catalán / ECSA L’economia andorrana va mantenir, sobretot a les dècades dels anys seixanta i setanta, un notable procés de creixement i de transformació de la seva base productiva Aquesta profunda transformació va suposar el pas d’un sistema econòmic basat fonamentalment en les activitats ramaderes i agràries a una marcada especialització en els serveis comercials i turístics Un primer indicador significatiu d’aquesta dinàmica és l’evolució de la població resident a la dècada dels anys cinquanta oscillava en xifres entorn als 6 000 habitants, mentre…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
Santa Maria de Palau de Cerdanya
Art romànic
Situació L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 45’ 7” N - Long 1° 58’ 8” E Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en un curt…
Joan Brossa
No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…
Antoni Tàpies
L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de…
,