Resultats de la cerca

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’…

Situació Una vista aèria del conjunt fortificat, centrat avui per les importants ruïnes de l’església J Pagans-Tavisa Les ruïnes del castell són al lloc anomenat “El Tossal”, en un monticle que domina l’actual poble de Gósol El seu estat és ruïnós, però encara queden dempeus restes que fan veure la importància que va tenir el castell en el passat, dominant una de les rutes de pas de la Catalunya central vers la Cerdanya i Occitània Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 89,6 — y 76,8 31 TCG 896768 Per…

Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…

La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…

El banc d’emissió 1863-1874 La creació A mitjan segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya per la seva població, tot i que els seus 28 000 habitants quedaven lluny dels 122 000 que tenia Barcelona Havia estat la capital del comerç de l’aiguardent català, el més important del segle XVIII, destinat en bona part a l’exportació, a través dels ports de Salou i Tarragona En aquest moment, però, el comerç de l’aiguardent està de baixa, i ha estat substituït pel de la fruita seca, mentre la ciutat s’industrialitza amb la creació d’empreses cotoneres de primera línia, que utilitzen el vapor com…

Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…

Literatura catalana L'any 2012 va estar marcat per una sèrie d'aniversaris i actes commemoratius diversos, el principal dels quals va ser la celebració del centenari del naixement de tres figures fonamentals de les lletres catalanes del segle XX Joan Sales, Pere Calders i Avellí Artís-Gener Tísner Els actes de celebració, organitzats per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, es van estructurar a partir de la presentació d'un web en permanent actualització amb informació i recursos sobre els autors, i va incloure un cicle de conferències, rutes literàries, espectacles,…