Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Aitana Sánchez-Gijón De Angelis
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica castellana.
Creà la companyia de teatre Strión Ha participat en pellícules com A Walk in the Clouds 1995, d’A Arau Boca a boca 1995, de M Gómez Pereira La camarera del Titanic 1997 i Volavérunt 1999, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, de JJ Bigas Luna Yerma 1998, de P Távora Hombres felices 2001, de R Santiago El maquinista 2004, de B Anderson premi Barcelona a la millor actriu La puta y la ballena 2004, de L Puenzo Animals ferits 2006, de V Pons Bosque de sombras 2006, de K Serra Parlami d’amore 2008, de S Muccino The Frost 2009, de F Audi Gli sfiorati 2011, de…
Els gecònids: dragons
Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…
Kima Guitart
Art
Artista tèxtil, dissenyadora i artesana.
Filla d’una modista, al taller de la seva mare descobrí la seda i els seus secrets Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1966-69, i amplià els seus coneixements inicials a l’Istituto d’Arte di Porta Romana de Florència 1970, al Litza Bain Atelier de París 1971 i a la Parson´s School - Fashion Institute of Technology 1982 i el FIT 1983 de Nova York A la capital francesa aprengué les tècniques tradicionals xineses de pintura sobre seda i fou a Nova York on estudià primer noves tècniques d’estampació katazome i, l’any següent, patronatge Per ampliar els seus coneixements artístics…
El frontal de l’Epifania
Art gòtic
Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
El tern de la Germandat de Sant Jordi
Art gòtic
Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
El tern de Sant Vicenç
Art gòtic
Casulla del bisbe Miquel de Ricomà, d’autor anònim Catedral de Vic Miquel de Ricomà va ser bisbe de Vic en 1345-46 La seva casulla està formada per l’escapulari brodat i per la casulla pròpiament dita La peça és de diaspre, un teixit fabricat a Lucca a la fi del segle XIII i l’inici del XIV que es caracteritza pel fet de tenir decoració monocroma amb dues fileres d’animals L’escapulari és un brodat de lli, de sedes policromes i de fil de plata daurada que pertany a l’anomenat opus florentinum, és a dir, a la pintura a l’agulla pròpia de l’art florentí del segle XIV Museu Episcopal de Vic - JM…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub intestinal sense…