Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa en una sèrie…
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…
Castell de Montfalcó el Gros (Veciana)
Art romànic
Situació Fragment del basament d’una gran torre circular, únic vestigi del que fou el castell F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell són situades en un lloc alterós, força boscos, prop de l’església de Sant Pere de Montfalcó, a la banda sud-oriental del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG717132 S’hi arriba per la carretera de Calaf a la Panadella Poc abans d’arribar a Sant Guim i poc després del quilòmetre 10, a mà esquerra, s’inicia la pista que mena a l’església, prop de la qual hi ha les restes del castell FJM-AMB Història Les primeres notícies del castell de Montfalcó apareixen els…
fricassée
Música
Tipus de quòdlibet humorístic, popular a la França del segle XVI, que conté citacions còmiques, tractades homofònicament o polifònicament, procedents de chansons polifòniques, cançons populars i crits de carrer (tonades estereotipades amb què els venedors ambulants o de mercat anunciaven els seus productes).
La fricassée d’H Fresnan, per exemple, conté gairebé cent citacions Altres autors com C Janequin o J Servin també n’escriviren Se n’han conservat sis d’anònimes
publicitat i música
Música
Els lligams que es poden establir entre música i publicitat són molt anteriors al període en què s’han desenvolupat els actuals mitjans de comunicació.
De fet, aquest ús particular de la música constitueix una pràctica força antiga, que ja es pot observar, per exemple, en les estratègies dels venedors de carrer de segles anteriors Fou, però, a partir del desenvolupament de la radiofonia a la dècada del 1920 i, posteriorment, de la televisió que s’observà un ús verdaderament massiu de la pràctica musical amb finalitats publicitàries La música representa un important paràmetre dins la publicitat ja que, molt més enllà de constituir un mer fons sonor, és un poderós i eficient mitjà per a la vehiculació de missatges D’aquí que la…
Castell de Malagastre o d’Antona (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar Mapa 33-13328 Situació 31TCG355402 S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, parallela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat CAT-…
Anvers

Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
cursa d’armaments
Militar
Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.
El 1984 es despengueren en tot el món més de 80000 milions de dòlars per a finalitats militars, que equival a 1,5 milions de dòlars per minut Aquesta xifra és més de quatre vegades superior a la de 1950, a preus constants Encara que l’increment ha estat global, el major augment relatiu correspon als països del Tercer Món, que el 1981 absorbien el 25% de les despeses mundials, enfront de l’11% el 1960 Bona part d’aquest augment és degut al rearmament dels països d’Orient Mitjà Quant a les armes nuclears, aquesta cursa s’ha manifestat en una proliferació de tota mena de ginys Hom calcula que…
Karez
Turpan és una taca verda enmig del desert, un oasi artificial aixecat contra tot pronòstic en la infernal depressió en què es precipiten els contraforts del Bogda i del Kuruktagh En efecte, els tot l’any nevats cims del primer, situats per sobre de 5 000 m, contrapunten la seva altitud i resplendent blancor amb els deprimits dipòsits salins, igualment enlluernadors, del llac Aydingköl, a 150 m per sota del nivell de la mar, un lloc impossible, tan fascinant com inhòspit A tocar mateix, encara una mica per sota de la cota zero, l’oasi de Turpan és, doncs, el pur desert contrariat A pocs…
La Companyia Peninsular Sucrera
El Banc de Catalunya i uns comerciants de colonials Títol del Banc de Catalunya, promotor i financer del projecte industrial La Companyia Peninsular Sucrera fou un ambiciós projecte de cultiu de canya i fabricació de sucre amb terres i establiment industrial a Almeria Al final dels anys setanta del segle XIX, quan encara el sucre s’identificava amb el procedent de la canya de sucre, el govern espanyol, que controlava les colònies productores del Carib, aplicà uns aranzels i unes mesures tendents a protegir el sucre de canya espanyol, aquell que es produïa a les províncies andaluses d’Almeria…