Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Els tinells, les taules i els seients
Art gòtic
Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…
Les leptosporangiades aquàtiques o hidroptèrides
Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…
Les màquines de vapor fixes de La Maquinista Terrestre i Marítima, SA
Gravat dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima vers el 1882 ECSA L’estrena de la fàbrica Bonaplata, el 1833, el primer viatge del vaixell El Balear, el 1834, i la inauguració del ferrocarril de Mataró, el 1848, simbolitzen l’inici de l’era del vapor a Catalunya La nova energia va renovar les velles indústries i en va crear de noves La metallomecànica ha estat la més rellevant de les darreres A més d’aplicar-se a la producció de maquinària diversa i altres articles de metall, alguna empresa s’ha atrevit amb els motors mateixos Destaca entre totes La Maquinista Terrestre i Marítima,…
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial…
Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu i Castelló
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de…
,
Lluís Muntadas. La Indústria Elèctrica SA i Làmpades Z
La Indústria Elèctrica, SA Lluís Muntadas Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Lluís Muntadas i Rovira 1865-1911 era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador i president de L'Espanya Industrial, SA, la més important empresa tèxtil catalana Però va preferir obrir-se camí pel seu compte, al marge de l’empresa dominada per la família Va estudiar enginyeria industrial i se n’anà després a Suïssa, on continuà els estudis a l’Escola Politècnica de Ginebra Acabats aquests es va posar a treballar com a professional a la Compagnie de l’Industrie Electrique d’aquella ciutat El…
Les ascomicètides (III): plectomicets
Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…
Vila de Cotlliure
Art romànic
La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina