Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Despoblat de Santa Creu de Llacunes (Soriguera)
Art romànic
Situació Els enderrocs d’aquest despoblat ocupen una àrea molt extensa, que revela l’existència d’un gran nucli de poblament, establert tal vegada al desaparegut lloc de Siarb ECSA - A Roig L’assentament del despoblat de Santa Creu ocupa tota l’esplanada del cim del tossal de la Santa Creu, també conegut com a Cap de les Culties, a 1 628 m d’altitud Aquest tossal es troba al final del contrafort meridional del pic de l’Orri 2 439 m Mapa 34-10215 Situació 31TCG522932 Per a accedir-hi cal agafar un corriol que surt a la dreta de la carretera de Sort a Adrall, aproximadament 1,5 km abans d’…
Gallifa

Vista general de Gallifa
JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a la vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta.
Situació i presentació El terme de Gallifa és situat a l’extrem septentrional de la comarca i, excepte per ponent, on entronca amb el municipi de Sant Llorenç Savall, limita amb els termes del Vallès Oriental de Granera i Castellterçol N, Sant Feliu de Codines E i Caldes de Montbui E-S Malgrat estar envoltat gairebé en la seva totalitat per municipis d’aquesta última comarca, la Divisió Territorial de la Generalitat va assignar el terme de Gallifa a la comarca del Vallès Occidental, segurament pel fet de pertànyer al partit judicial de Terrassa, si bé per tradició històrica i religiosa sempre…
Sant Joan de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació L’església des del sector de migdia, amb el seu característic campanar ECSA - FTur Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, es troba a l’entrada de la vila de Boí, sota la roca on hi havia hagut el castell i vora mateix de la carretera, a la dreta Boí és aigua amunt de la Noguera de Tor, a la riba esquerra, poc abans de rebre les aigües del riu Sant Martí Mapa 33-9 181 Situació 31TCH222103 S’arriba a Boí per la carretera que ressegueix la vall i porta a Caldes de Boí Després del quilòmetre 16, a mà dreta, hi ha el trencall que porta a Boí JBP-FJM-AMB Història La vila de Boí…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…
Sant Joan d’Isil o de Gil (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Façana de migdia, ornada amb una rica i complexa decoració, que contrasta amb la simplicitat de la resta de façanes ECSA - J A Adell L’església de Sant Joan d’Isil és situada a mig quilòmetre del petit nucli de població d’Isil o Gil, aigua avall de la Noguera Pallaresa El temple és disposat transversalment a la vall i ocupa l’estret comprès entre un esperó rocós i el riu, les aigües del qual llisquen arran del sòcol de la seva capçalera Prop seu hi passa el vell camí de la Vall d’Aran, cosa que explica la fortificació que es va fer a l’església en la part que mira al…
L’aprofitament dels recursos animals dels sistemes litorals
L’activitat cinegètica Els deltes, les llacunes i els aiguamolls litorals, en els quals la caça, la pesca i la recollecció d’ous i marisc oferien recursos abundants, foren probablement els primers indrets que van explotar els humans als sitemes litorals Ho posa de manifest clarament la presència de closques d’ostres i d’altres bivalves en jaciments arqueològics molt antics, tant a les zones temperades, com a les tropicals S’han trobat evidències, que daten de 8 500 anys enrere, de l’explotació del manglar, tant pel que fa a recollecció de bivalves Anadara tuberculosa com a caça de pècaris,…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
Richard Georg Strauss
Música
Compositor i director alemany.
Vida Després de R Wagner i J Brahms, fou considerat el compositor alemany més important Fill d’un músic que tocava la trompa en l’Orquestra de la cort de Munic, a quatre anys començà a rebre lliçons de piano, i a vuit, de violí El 1875 inicià els estudis d’harmonia, teoria de la música i instrumentació Començà a compondre de molt jove i quan tenia setze anys estrenà a Munic el seu Quartet de corda , en la major Entre els primers músics que l’influenciaren hi ha R Schumann, J Brahms i R Wagner Altres peces instrumentals destacables de la primera joventut de Strauss són les dues simfonies, la…
Gil Morlanes el Vell a Poblet i el seu soci Juan de Palacio
Art gòtic
Gil Morlanes va néixer a Daroca Aragó cap a mitjan segle XV Fruit del seu primer matrimoni, va tenir un fill homònim que també es va dedicar a l’àmbit artístic, per això, per tal de diferenciar-los, es tendeix a complementar els seus noms amb els apellatius el Vell o el Jove La primera notícia documentada de Gil Morlanes el Vell és del 1474, quan apareix com a testimoni en el testament de l’escultor Hans Piet Dansó, també conegut com Hans de Suàbia, que portava a terme el retaule major de La Seo de Saragossa i del qual Morlanes era el mosso En la trajectòria artística de Morlanes hi ha força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina