Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Colm Tóibín

Colm Tóibín
© Peter Bevan
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …
,
Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Esteve Cal fer notar com només és romànic l’absis central, que té la finestra tapiada els altres dos hi foren construïts l’any 1942 A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Esteve, de la Colònia Soldevila, es trobava dintre l’antic terme del castell de Balsareny, en un indret que antigament no tenia cap nom determinat fins que l’any 1897, quan s’hi feu la colònia tèxtil que actualment li dona el nom És a la riba dreta del Llobregat, a la banda nord-oriental del terme Long 1°53’04” — Lat 41°53’04” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Poc…
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900…
Xancre tou
Patologia humana
El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…
Castell d’Arbeca
Art romànic
El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…
Bitxac rogenc
Àrea de nidificació del bitxac rogenc Saxicola rubetra als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però …
Falcó pelegrí
El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans Al…
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
mètode dels balanços
Economia
Dret
Sistema bàsic de la planificació socialista centralitzada.
Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina