Resultats de la cerca

Prengué el nom de la baronia d’Ayerbe , que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Pere II d’Ayerbe i de Cervera mort el 1318, senescal d’Aragó, casat primer amb María Fernández de Luna i després amb Violant de Ventimiglia amb la qual tingué dues filles Constança d’Ayerbe i de Ventimiglia , morta soltera el 1319, i Maria d’Ayerbe i de Ventimiglia morta el 1348 que es casà amb Pere Cornell, baró d’Alfajarín No és segura la filiació dels Ayerbe a la mort sense fills legítims mascles de Pere II Semblen fills illegítims seus Sanç López d’Ayerbe mort el 1357 arquebisbe de Tarragona, i Miquel…

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar Guillem III…

És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i…

La família dels lepòrids és composta per 44 espècies, pertanyents a deu gèneres, àmpliament repartides per tot el món Falten a la conca amazònica, les zones equatorials d’Àfrica, Madagascar i a algunes illes del SE asiàtic Algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda i altres illes Els seus hàbitats són variats, i inclouen tant boscos, zones de matollar i pastures, com tundra i regions alpines Els conills i les llebres presenten certs comportaments diferencials Les cries de conill neixen cegues, despullades i desvalgudes dins un niu preparat expressament per la mare en…

En la morfologia general del senglar, destaquen determinats caràcters considerats com a primitius, en els quals hom pensa que resideix en gran part la clau de la seva capacitat d’expansió, en relació amb una estratègia ecològica fonamentada en la poca especialització Variació mensual dels diferents tipus d’aliment del porc senglar d’acord amb la disponibilitat d’aliment, segons dades fonamentades en anàlisis del contingut estomacal El verd indica anys rics i el blau anys pobres 1 Glans i fages, 2 patates, 3 cereals, 4 vegetació subterrània, 5 vegetació aèria, 6 animals Josep Manuel Melo, a…

En el gènere Argonauta , se separa del cos del mascle i fecunda la femella, i es regenera cada vegada

Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita entre…

Per tal de determinar les necessitats energètiques de l’organisme, cal valorar en primer lloc l’anomenada taxa de metabolisme basal o TMB , és a dir, la quantitat d’energia que li cal a un individu determinat per a mantenir el seu funcionament orgànic de manera apropiada i ininterrompuda, en estat de repòs total Cal destacar que aquesta és la quantitat mínima d’energià que un individu necessita obligatòriament per tal de mantenir les seves funcions vitals sense haver de recórrer a la utilització dels seus propis components estructurals i que, de cap manera, en pot ésser inferior…

Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…

Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…