Resultats de la cerca
Es mostren 731 resultats
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi…
Primera història d’Esther
Teatre
Obra teatral de Salvador Espriu, escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, amb el subtítol Improvisació per a titelles.
Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…
,
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…
,
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del circuit…
Sant Francesc de Santpedor
Art romànic
Situació Vista exterior del mur frontal de l’església F Junyent-A Mazcuñan La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible Long 1°49’54” - Lat 41°46’40” S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor Poc abans d’arribar a la població mig quilòmetre escàs cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta Aquest camí s’inicia a l’…
Felip Ribot
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…
Partit Republicà Democràtic Federal
Política
Associació política d’abast espanyol, amb una especial força i influència als Països Catalans, organitzada després de la revolució del setembre del 1868.
Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina