Resultats de la cerca

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Antoni Furnó i Brujo, Barcelona ARGUMENT Julián Pemartín GUIÓ JPemartín, Jaume Parera, JMArola FOTOGRAFIA JParera truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MÚSICA Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe ballables i cançons SO Parlo Films ANIMACIÓ Armand Tosquellas, José Carnicero AJUDANT D’ANIMACIÓ intercaladors Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, PGarcía, Irene Dalmau DIRECCIÓ TINTA I COLOR AM Melero…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…

Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del circuit…

Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…

Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…

Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…

El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

Fill d’un notari que havia conreat les arts, estudià llengües clàssiques, hebreu i italià sota la direcció de ThYoung, un preceptor presbisterià que el féu interessar per les grans controvèrsies religioses de l’època A Cambridge, influït per Bacon, afirmà la seva aversió a l’escolàstica, mentre iniciava la composició de versos en llatí elegia In adventum Veneris El 1629 l' Ode on the Morning of Christ's Nativity marcà el començament de la seva maduresa artística El model dels cançoners italians li serví per a aconseguir l’estil heroic que l’havia de caracteritzar Compongué en italià diversos…