Resultats de la cerca
Es mostren 3643 resultats
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
Castell de Cabrenys o de Serrallonga
Situació Vista aèria de les tres fortificacions que integraven aquest castell, un dels més importants de la comarca del Vallespir ECSA - Camara JP Joffre Les tres torres o fortificacions del castell de Cabrenys són situades al cim d’una muntanya que s’alça entre la vall del torrent del Castell o de Serrallonga i la vall de la Muga, a l’est, i la vall de la Manera, a l’oest Al nord del castell hi ha el poble de Serrallonga i a migjorn els colls de les Falgueres i de Malrem, que permeten de comunicar amb la Garrotxa i el Ripollès Mapa 2349 Situació Lat 42° 21′ 56″ N - Long 2° 32′ 37″ E Des de…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…
Sant Salvador d’Arraona, ara Sant Feliu d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada al centre històric de la vila de Sabadell, a la plaça de Sant Roc, on hi ha també l’ajuntament de la ciutat Mapa 36-15392 Situació 31TDG257000 MLlR Història L’església era situada dins el terme del castell d’Arraona, al pla on se celebrava el mercat, conegut des del 1111 com el “ forum Sabatelli ” i més endavant com el mercadal de Sabadell Ocupava el mateix solar de l’església actual de Sant Feliu de Sabadell, l’església mare de la ciutat, i part dels seus fonaments foren trobats, al principi del segle actual, quan es va refer l’església…
Castell de Ponts
Art romànic
Situació Vista aèria dels pocs vestigis que resten d’aquest castell, situat sobre la vila de Ponts i prop de la canònica de Sant Pere ECSA - M Catalán Les restes del castell són situades al cim de la muntanya dita de Sant Pere 510 m, sobre la vila de Ponts i damunt la confluència del Llobregós amb el Segre El castell fou construït sobre una cinglera que protegeix els costats sud i oest de la vila als altres dos costats hi ha dos circuits de murs defensius Mapa 34-13 329 Situació 31TCG504424 Des de la vila de Ponts surt una pista de terra que, fent la volta al turó de les Forques i al de Sant…
Pere el Cerimoniós i les arts
Art gòtic
Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…
Benet de Tocco, bisbe de Vic (1569-1572)
El 22 de juliol de l’any 1569, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Vic diputat militar Francesc d’Alentorn i Claret-Oluja, senyor de la Cardosa diputat reial Nadal Siurana, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Antoni Josep de Delgado, canonge de Tarragona diputat reial Galceran de Gravalosa i Desfar-Merlès, donzell i senyor de Castellar i Puig d’Òdena diputat reial Joan Gomis, mercader de Barcelona El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d’una certa experiència…
Castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…
Sant Esteve de Castellet o de Can Llopard o de les Massuques (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Vista general des del costat de llevant ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Esteve de Can Llopard, o de les Massuques, és situada al costat de la caseria de Can Llopard, a 800 m de les Massuques Per la carretera que de Castellet va a trobar la general de Vilafranca, al davant del poble de les Massuques, cal agafar el camí que hi mena JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF862719 Història És citada per primera vegada en un document el 976, però aleshores feia ja més de mig segle que existia i que havia estat consagrada per l’abat Donadeu del cenobi de Sant Cugat del Vallès, com…
La primera maduresa del disseny industrial català
En el període 1971-76 va tenir lloc la primera maduresa del disseny català Estava marcat per la continuïtat del camí ascendent dels anys seixanta i la renovació produïda al llarg de la citada dècada, amb l’esclat del Maig del 68 i el corrent contracultural, i es va tancar amb la crisi econòmica i les primeres comprovacions de la impossibilitat d’un canvi immediat de les estructures socials i, com a conseqüència, culturals Les illusions de transformació que s’havien creat expliquen les característiques d’un esdeveniment de gran importància per al disseny català com és el Congrés de l’ICSID…