Resultats de la cerca

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…

El bisbat de Girona i el de Besalú En principi, el comtat de Besalú era inclòs dins el bisbat de Girona Els límits occidentals del bisbat coincidien bàsicament amb els del comtat Així, el límit del bisbat d’Urgell —tot i l’enclavament de Cavallera— cal pensar que havia d’arribar fins al Gra de Fajol i la serra de Cavallera, el límit del bisbat de Vic s’estenia fins a Seguries, Puigsestela i el Puigsacalm, i el límit del bisbat d’Elna coincidia amb la partió del Vallespir D’acord amb això, trobem, per exemple, que el bisbe de Girona Serf-de-Déu, l’any 904, anà a consagrar l’església de Sant…

Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…

A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…

Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…