Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
Els pintors de Tarragona
Art gòtic
Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…
Ex-Libris i exlibrisme a Catalunya
Notes per a una història singular Tot i que els ex-libris –aquestes marques de propietat que s’adhereixen a les guardes d’un llibre per indicar-ne la pertinença-nasqueren, pròpiament, just després de la invenció de la impremta dins, ja, la segona meitat del segle XV, és fàcilment presumible que, funcionalment considerats com a simples inscripcions manuscrites, hagin acompanyat els llibres en la gairebé tres vegades millenària història de la seva existència Tanmateix, no manquen documents en l’etapa preexlibrística anterior a la impremta, com la plaqueta de terra cuita esmaltada en blau cel,…
Bibliografia
Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…
La transferència de tecnologia en la industrialització llanera
El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…
Els mixomicots típics: mixomicets
Amb gairebé 700 espècies, la majoria distribuïdes per tot el món, els mixomicets constitueixen el grup de fongs ameboides més important Es presenten en una gran varietat d’hàbitats La fase vegetativa, el plasmodi , és bastant fàcil de cultivar en el laboratori i ha estat emprada en un gran nombre d’estudis genètics i citològics Els seus cossos fructífers, sovint petits i efímers, figuren entre els més bells del món viu Cicle vital d’un mixomicet típic una fisaral Hom ha representat en blanc la fase haploide, i en taronja la diploide, i hi ha indicat 1 espora haploide madura, 2 germinació de l…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
La formació dels planetes del sistema solar
Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una estrella el Sol Pel que fa als…